Diferència entre revisions de la pàgina «Quid iuris, quid facti»
De Wikisofia
m (bot: -veure text +veg. text) |
|||
| (3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En llatí, la «qüestió de dret» i la «qüestió de fet». En el ''quid iuris'' es considera alguna cosa en l'aspecte de si és correcte, o de la ''legalitat'', mentre que en el'' quid facti'' es té en compte només com són els fets. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], en un passatge conegut ([[Recurs:Kant: qüestió de dret, qüestió de fet|veg. text]]) utilitza aquestes expressions per referir-se, amb ''quid iuris'', a la [[deducció transcendental|deducció transcendental]] de les [[categoria|categories]], que justifica la seva relació'' a priori'' amb els objectes;mentre que, amb ''quid facti'','' es refereix ''a la [[deducció|deducció]]'' empírica'', | + | En llatí, la «qüestió de dret» i la «qüestió de fet». En el ''quid iuris'' es considera alguna cosa en l'aspecte de si és correcte, o de la ''legalitat'', mentre que en el'' quid facti'' es té en compte només com són els fets. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], en un passatge conegut ([[Recurs:Kant: qüestió de dret, qüestió de fet|veg. text de Kant]]) utilitza aquestes expressions per a referir-se, amb |
| + | |||
| + | * ''quid iuris'', a la [[deducció transcendental|deducció transcendental]] de les [[categoria|categories]], que justifica la seva relació'' a priori'' amb els objectes; mentre que, amb | ||
| + | * ''quid facti'','' es refereix ''a la [[deducció|deducció]]'' empírica'', és a dir, a com s'adquireixen els conceptes a partir de l'experiència. | ||
| + | |||
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 15:37, 5 nov 2018
En llatí, la «qüestió de dret» i la «qüestió de fet». En el quid iuris es considera alguna cosa en l'aspecte de si és correcte, o de la legalitat, mentre que en el quid facti es té en compte només com són els fets. Kant, en un passatge conegut (veg. text de Kant) utilitza aquestes expressions per a referir-se, amb
- quid iuris, a la deducció transcendental de les categories, que justifica la seva relació a priori amb els objectes; mentre que, amb
- quid facti, es refereix a la deducció empírica, és a dir, a com s'adquireixen els conceptes a partir de l'experiència.