Diferència entre revisions de la pàgina «Hobbes: estat de naturalesa»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hobbes: estat de naturalesa|Idioma=Espanyol}} estat de naturalesa Així, doncs, trobem tres causes principal...».) |
m (bot: - sinó, la qual cosa és + sinó, cosa que és) |
||
(13 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hobbes: estat de naturalesa|Idioma=Espanyol}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hobbes: estat de naturalesa|Idioma=Espanyol}} |
estat de naturalesa | estat de naturalesa | ||
Així, doncs, trobem tres causes principals de renyina en la naturalesa de l'home. Primer, competició; segon, inseguretat; tercer, glòria. | Així, doncs, trobem tres causes principals de renyina en la naturalesa de l'home. Primer, competició; segon, inseguretat; tercer, glòria. | ||
− | El primer fa que els | + | El primer fa que els homes envaeixin per guany; el segon, per seguretat; i el tercer, per reputació. Els primers usen de la violència per a fer-se amos de les persones, esposes, fills i bestiar d'altres homes; els segons per a defensar-los; els tercers, per pequeñeces, com una paraula, un somriure, una opinió diferent, i qualsevol altre signe de subvaloració, ja sigui directament de la seva persona, o per reflex en la seva prole, els seus amics, la seva nació, la seva professió o el seu nom. |
− | És per això manifest que durant el temps en què els homes viuen sense un poder comú que els obligui a tots al respecte, estan en aquella condició que es diu guerra; i una guerra com de tot home contra tot home. Doncs la GUERRA no consisteix només en batalles, o en l'acte de lluitar; sinó en un espai de temps on la voluntat de disputar en batalla és | + | És per això manifest que durant el temps en què els homes viuen sense un poder comú que els obligui a tots al respecte, estan en aquella condició que es diu guerra; i una guerra com de tot home contra tot home. Doncs la GUERRA no consisteix només en batalles, o en l'acte de lluitar; sinó en un espai de temps on la voluntat de disputar en batalla és prou coneguda. [...] Doncs així com la naturalesa del mal temps no està en un aiguat o dos, sinó en una inclinació cap a la pluja de molts dies en conjunt així la naturalesa de la guerra no consisteix en el fet de la guerra, sinó en la disposició coneguda cap a ella, durant tot el temps en què no hi ha seguretat en cas contrari. Tot un altre temps és PAZ. |
− | El que | + | El que pot en conseqüència atribuir-se al temps de guerra, en el qual tot home és enemic de tot home, pot igualment atribuir-se al temps en què els homes també viuen sense una altra seguretat que la que els subministra la seva pròpia força i la seva pròpia inventiva. En tal condició no hi ha lloc per a la indústria; perquè el fruit de la mateixa és insegur. I, per tant, tampoc cultiu de la terra; ni navegació, ni ús dels béns que poden ser incorporats per mar, ni construcció confortable; ni instruments per a moure i remoure els objectes que necessiten molta força; ni coneixement de la faç de la terra; ni còmput del temps; ni arts ni lletres; ni societat, sinó, cosa que és pitjor que tot, por contínua i perill de mort violenta; i per a l'home una vida solitària, pobra, desgraciada, brutal i curta. [...] |
− | D'aquesta guerra de tot home contra tot home, és també conseqüència que res pot ser injust. Les nocions de bé i | + | D'aquesta guerra de tot home contra tot home, és també conseqüència que res pot ser injust. Les nocions de bé i mal, justícia i injustícia, no tenen allí lloc. On no hi ha poder comú, no hi ha llei. On no hi ha llei, no hi ha injustícia. [...] És conseqüent també amb la mateixa condició que no hi hagi propietat, ni domini, ni distinció entre ''meu'' i ''teu''; sinó només allò que tot home pugui prendre. |
{{Ref|Ref=''Leviatán'',<small> XIII </small>(Editora Nacional, Madrid 1977, p. 224-227).|Títol=Leviatán|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Leviatán'',<small> XIII </small>(Editora Nacional, Madrid 1977, p. 224-227).|Títol=Leviatán|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 15:42, 3 nov 2018
estat de naturalesa
Així, doncs, trobem tres causes principals de renyina en la naturalesa de l'home. Primer, competició; segon, inseguretat; tercer, glòria.
El primer fa que els homes envaeixin per guany; el segon, per seguretat; i el tercer, per reputació. Els primers usen de la violència per a fer-se amos de les persones, esposes, fills i bestiar d'altres homes; els segons per a defensar-los; els tercers, per pequeñeces, com una paraula, un somriure, una opinió diferent, i qualsevol altre signe de subvaloració, ja sigui directament de la seva persona, o per reflex en la seva prole, els seus amics, la seva nació, la seva professió o el seu nom.
És per això manifest que durant el temps en què els homes viuen sense un poder comú que els obligui a tots al respecte, estan en aquella condició que es diu guerra; i una guerra com de tot home contra tot home. Doncs la GUERRA no consisteix només en batalles, o en l'acte de lluitar; sinó en un espai de temps on la voluntat de disputar en batalla és prou coneguda. [...] Doncs així com la naturalesa del mal temps no està en un aiguat o dos, sinó en una inclinació cap a la pluja de molts dies en conjunt així la naturalesa de la guerra no consisteix en el fet de la guerra, sinó en la disposició coneguda cap a ella, durant tot el temps en què no hi ha seguretat en cas contrari. Tot un altre temps és PAZ.
El que pot en conseqüència atribuir-se al temps de guerra, en el qual tot home és enemic de tot home, pot igualment atribuir-se al temps en què els homes també viuen sense una altra seguretat que la que els subministra la seva pròpia força i la seva pròpia inventiva. En tal condició no hi ha lloc per a la indústria; perquè el fruit de la mateixa és insegur. I, per tant, tampoc cultiu de la terra; ni navegació, ni ús dels béns que poden ser incorporats per mar, ni construcció confortable; ni instruments per a moure i remoure els objectes que necessiten molta força; ni coneixement de la faç de la terra; ni còmput del temps; ni arts ni lletres; ni societat, sinó, cosa que és pitjor que tot, por contínua i perill de mort violenta; i per a l'home una vida solitària, pobra, desgraciada, brutal i curta. [...]
D'aquesta guerra de tot home contra tot home, és també conseqüència que res pot ser injust. Les nocions de bé i mal, justícia i injustícia, no tenen allí lloc. On no hi ha poder comú, no hi ha llei. On no hi ha llei, no hi ha injustícia. [...] És conseqüent també amb la mateixa condició que no hi hagi propietat, ni domini, ni distinció entre meu i teu; sinó només allò que tot home pugui prendre.
Leviatán, XIII (Editora Nacional, Madrid 1977, p. 224-227). |
Original en castellà
estado de naturaleza
Así, pues, encontramos tres causas principales de riña en la naturaleza del hombre. Primero, competición; segundo, inseguridad; tercero, gloria.
El primero hace que los hombre invadan por ganancia; el segundo, por seguridad; y el tercero, por reputación. Los primeros usan de la violencia para hacerse dueños de las personas, esposas, hijos y ganado de otros hombres; los segundos para defenderlos; los terceros, por pequeñeces, como una palabra, una sonrisa, una opinión distinta, y cualquier otro signo de subvaloración, ya sea directamente de su persona, o por reflejo en su prole, sus amigos, su nación, su profesión o su nombre.
Es por ello manifiesto que durante el tiempo en que los hombres viven sin un poder común que les obligue a todos al respeto, están en aquella condición que se llama guerra; y una guerra como de todo hombre contra todo hombre. Pues la GUERRA no consiste sólo en batallas, o en el acto de luchar; sino en un espacio de tiempo donde la voluntad de disputar en batalla es suficientemente conocida. [...] Pues así como la naturaleza del mal tiempo no está en un chaparrón o dos, sino en una inclinación hacia la lluvia de muchos días en conjunto así la naturaleza de la guerra no consiste en el hecho de la guerra, sino en la disposición conocida hacia ella, durante todo el tiempo en que no hay seguridad de lo contrario. Todo otro tiempo es PAZ.
Lo que puede en consecuencia atribuirse al tiempo de guerra, en el que todo hombre es enemigo de todo hombre, puede igualmente atribuirse al tiempo en que los hombre también viven sin otra seguridad que la que les suministra su propia fuerza y su propia inventiva. En tal condición no hay lugar para la industria; porque el fruto de la misma es inseguro. Y, por consiguiente, tampoco cultivo de la tierra; ni navegación, ni uso de los bienes que pueden ser incorporados por mar, ni construcción confortable; ni instrumentos para mover y remover los objetos que necesitan mucha fuerza; ni conocimiento de la faz de la tierra; ni cómputo del tiempo; ni artes ni letras; ni sociedad, sino, lo que es peor que todo, miedo continuo y peligro de muerte violenta; y para el hombre una vida solitaria, pobre, desgraciada, brutal y corta. [...]
De esta guerra de todo hombre contra todo hombre, es también consecuencia que nada puede ser injusto. Las nociones de bien y mal, justicia e injusticia, no tienen allí lugar. Donde no hay poder común, no hay ley. Donde no hay ley, no hay injusticia. [...] Es consecuente también con la misma condición que no haya propiedad, ni dominio, ni distinción entre mío y tuyo; sino sólo aquello que todo hombre pueda tomar.