Diferència entre revisions de la pàgina «Historicitat»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu la citació +veg. citació) |
m (bot: - a concebre-ho com + a concebre'l com) |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En general, caràcter històric de tota la realitat: res existent és definitiu, sinó que es va fent en existir al llarg del [[temps|temps,]] en el qual ha nascut i en el qual pereix. Es reserva, no obstant això, com una característica pròpia de l'[[home|home]], que d'una banda, impedeix definir- | + | En general, caràcter històric de tota la realitat: res existent és definitiu, sinó que es va fent en existir al llarg del [[temps|temps,]] en el qual ha nascut i en el qual pereix. Es reserva, no obstant això, com una característica pròpia de l'[[home|home]], que d'una banda, impedeix definir-lo com una [[essència|essència]] o [[naturalesa|naturalesa]] immutable, raó per la qual no és possible un concepte d'home supratemporal, i que d'altra banda obliga a concebre'l com un ésser, que la seva [[existència|existència]] en el present manté una relació essencial amb el passat i el futur. |
Des del punt de vista [[epistemologia|epistemològic]], historicitat és el mateix que «històric», en el sentit del que «realment ha succeït». | Des del punt de vista [[epistemologia|epistemològic]], historicitat és el mateix que «històric», en el sentit del que «realment ha succeït». | ||
| − | La historicitat com a dimensió de l'ésser humà és fonamental en la filosofia de [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], qui la relaciona directament amb la «[[temporalitat|temporalitat]]», que les seves tres dimensions són el present, el passat i el futur: l'home existeix com un succés el desenvolupament del qual és la historicitat humana ([[Recurs:cita Heidegger 5|veg. citació]]). És també un enfocament essencial en la comprensió dels problemes que tracten la [[història, filosofia de la|filosofia de la història]] i | + | La historicitat com a dimensió de l'ésser humà és fonamental en la filosofia de [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], qui la relaciona directament amb la «[[temporalitat|temporalitat]]», que les seves tres dimensions són el present, el passat i el futur: l'home existeix com un succés el desenvolupament del qual és la historicitat humana ([[Recurs:cita Heidegger 5|veg. citació]]). És també un enfocament essencial en la comprensió dels problemes que tracten la [[història, filosofia de la|filosofia de la història]] i l'[[historicisme|historicisme]]. |
[[File:book3.gif]] [[Bibliografia:bibliografia sobre filosofia de la histroia|Estudis]] | [[File:book3.gif]] [[Bibliografia:bibliografia sobre filosofia de la histroia|Estudis]] | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 14:19, 3 nov 2018
En general, caràcter històric de tota la realitat: res existent és definitiu, sinó que es va fent en existir al llarg del temps, en el qual ha nascut i en el qual pereix. Es reserva, no obstant això, com una característica pròpia de l'home, que d'una banda, impedeix definir-lo com una essència o naturalesa immutable, raó per la qual no és possible un concepte d'home supratemporal, i que d'altra banda obliga a concebre'l com un ésser, que la seva existència en el present manté una relació essencial amb el passat i el futur.
Des del punt de vista epistemològic, historicitat és el mateix que «històric», en el sentit del que «realment ha succeït».
La historicitat com a dimensió de l'ésser humà és fonamental en la filosofia de Heidegger, qui la relaciona directament amb la «temporalitat», que les seves tres dimensions són el present, el passat i el futur: l'home existeix com un succés el desenvolupament del qual és la historicitat humana (veg. citació). És també un enfocament essencial en la comprensió dels problemes que tracten la filosofia de la història i l'historicisme.
