Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Locke»
De Wikisofia
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Locke|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Locke|Idioma=Español}} |
| − | Déu, havent | + | Déu, havent decidit que l'home fos una criatura sociable, el va fer no només amb la inclinació i la necessitat de relacionar-se amb els de la seva pròpia espècie, sinó que a més el va dotar d'un llenguatge, que seria el seu gran instrument i vincle comú amb la societat. Per això, l'home té per naturalesa els seus òrgans disposats de tal manera que està en disposició d'emetre sons articulats als quals anomenem paraules. Però això no és encara suficient per a produir el llenguatge, perquè els lloros, i altres ocells, poden ser ensinistrats perquè produeixin sons articulats diferents, i, tanmateix, això no vol dir que estiguin en possessió del llenguatge. |
Per tant, a més d'aquests sons articulats es va fer necessari que l'home fos capaç d'usar-los com a signes de concepcions internes; i que aquests sons es poguessin establir com a senyals de les idees allotjades en la seva ment, de tal manera que els pensaments de les ments dels homes es comuniquessin d'unes a unes altres. | Per tant, a més d'aquests sons articulats es va fer necessari que l'home fos capaç d'usar-los com a signes de concepcions internes; i que aquests sons es poguessin establir com a senyals de les idees allotjades en la seva ment, de tal manera que els pensaments de les ments dels homes es comuniquessin d'unes a unes altres. | ||
{{Ref|Ref=J. Locke, ''Ensayo sobre el entendimiento humano'', libro III, 1-2(2 vols., Editora Nacional, Madrid 1980, vol. 2, p. 605-606).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J. Locke, ''Ensayo sobre el entendimiento humano'', libro III, 1-2(2 vols., Editora Nacional, Madrid 1980, vol. 2, p. 605-606).|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:23, 25 oct 2018
Déu, havent decidit que l'home fos una criatura sociable, el va fer no només amb la inclinació i la necessitat de relacionar-se amb els de la seva pròpia espècie, sinó que a més el va dotar d'un llenguatge, que seria el seu gran instrument i vincle comú amb la societat. Per això, l'home té per naturalesa els seus òrgans disposats de tal manera que està en disposició d'emetre sons articulats als quals anomenem paraules. Però això no és encara suficient per a produir el llenguatge, perquè els lloros, i altres ocells, poden ser ensinistrats perquè produeixin sons articulats diferents, i, tanmateix, això no vol dir que estiguin en possessió del llenguatge.
Per tant, a més d'aquests sons articulats es va fer necessari que l'home fos capaç d'usar-los com a signes de concepcions internes; i que aquests sons es poguessin establir com a senyals de les idees allotjades en la seva ment, de tal manera que els pensaments de les ments dels homes es comuniquessin d'unes a unes altres.
| J. Locke, Ensayo sobre el entendimiento humano, libro III, 1-2(2 vols., Editora Nacional, Madrid 1980, vol. 2, p. 605-606). |
Original en castellà
Dios, habiendo decidido que el hombre fuera una criatura sociable, lo hizo no sólo con la inclinación y la necesidad de relacionarse con los de su propia especie, sino que además lo dotó de un lenguaje, que sería su gran instrumento y vínculo común con la sociedad. Por ello, el hombre tiene por naturaleza sus órganos dispuestos de tal manera que está en disposición de emitir sonidos articulados a los que llamamos palabras. Pero esto no es todavía suficiente para producir el lenguaje, pues los loros, y otros pájaros, pueden ser adiestrados para que produzcan sonidos articulados diferentes, y, sin embargo, esto no quiere decir que estén en posesión del lenguaje.
Por tanto, además de esos sonidos articulados se hizo necesario que el hombre fuera capaz de usarlos como signos de concepciones internas; y que estos sonidos se pudieran establecer como señales de las ideas alojadas en su mente, de tal manera que los pensamientos de las mentes de los hombres se comunicaran de unas a otras.