Diferència entre revisions de la pàgina «Judicis, divisió dels»

Revisió del 22:01, 1 oct 2018

Segons la lògica tradicional, els judicis es divideixen en afirmatius i negatius, si ens atenim a la seva qualitat («és», «no és»).
En universals i particulars, si es mira a la quantitat, o extensió del subjecte.
Si s'atén a la modalitat, és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en apodíctics, quan s'afirma que alguna cosa és necessària o impossible i problemàtics, quan s'afirma que alguna cosa és possible;
si simplement afirmen o neguen, sense expressar cap modalitat, els judicis es diuen assertoris.
Si s'atén a la relació, els judicis són categòrics, hipotètics o disjuntius. Els primers exclouen qualsevol condició; els segons, l'expressen; els tercers mostren una disjunció.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{ConcepteWiki}}
-* Segons la lògica tradicional, els judicis es divideixen en ''afirmatius'' i ''negatius'', si ens atenim a la seva [[qualitat|qualitat]] («és», «no és»).
+* Segons la lògica tradicional, els [[judici|judicis]] es divideixen en ''afirmatius'' i ''negatius'', si ens atenim a la seva [[qualitat|qualitat]] («és», «no és»).
 * En ''universals'' i ''particulars'', si es mira a la [[quantitat|quantitat]], o [[extensió|extensió]] del subjecte.
 * Si s'atén a la [[modalitat|modalitat]], és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en [[apodíctic|''apodíctics'']], quan s'afirma que alguna cosa és necessària o impossible i [[problemàtic|''problemàtics'']], quan s'afirma que alguna cosa és possible;