Diferència entre revisions de la pàgina «Espeusip»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Calcedonia" a "Calcedònia") |
m (Text de reemplaçament - "l'Un " a "l'U ") |
||
| (6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Espeusip | |Nom=Espeusip | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof grec nebot de [[Autor:Plató|Plató]] per part de la seva mare Potone. Va néixer i va morir a Atenes. Va entrar en l' [[Acadèmia (platònica)|Acadèmia]] en el 387 i va acompanyar a Plató en el seu tercer viatge a la cort de Siracusa durant l'any 361. A la mort de Plató, | + | Filòsof grec nebot de [[Autor:Plató|Plató]] per part de la seva mare Potone. Va néixer i va morir a Atenes. Va entrar en l'[[Acadèmia (platònica)|Acadèmia]] en el 387 i va acompanyar a Plató en el seu tercer viatge a la cort de Siracusa durant l'any 361. A la mort de Plató, el va succeir l'any 347 com escolarca de l'Acadèmia fins que, greument malalt, es va provocar la seva pròpia mort. Al seu torn, va ser succeït per [[Autor:Xenòcrates de Calcedònia|Xenòcrates]], imposat pel mateix Espeusip (en contra de la candidatura d'[[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides Pòntic]]). |
| − | La seva filosofia ens és poc coneguda ja que, de manera directa, solament ens han arribat uns pocs fragments de les seves obres. Però la coneixem, de manera indirecta, a través de la crítica que li fa [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en la ''Metafísica. '' | + | La seva filosofia ens és poc coneguda, ja que, de manera directa, solament ens han arribat uns pocs fragments de les seves obres. Però la coneixem, de manera indirecta, a través de la crítica que li fa [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en la ''Metafísica. '' |
[[File:atenas.gif|thumb|Atenes]] | [[File:atenas.gif|thumb|Atenes]] | ||
| − | Pel que sembla Espeusip | + | Pel que sembla Espeusip va criticar la [[Autor:Plató|teoria de les idees]] del seu mestre, a les quals va proposar substituir pels nombres, entesos com a entitats separades de l'experiència. D'aquesta manera, seguia sustentant una tesi bàsica del platonisme: el [[khorismós|''khorismós'']] ([[Grec::χωρισμός]]) entre l'existència d'essències separades, fora del món sensible, i aquest mateix món sensible. Segons ell, els [[nombre|nombres]] posseeixen dos principis: l'U i el múltiple, que és el principi de la divisió material. S'ha assenyalat la influència d'aquesta tesi en la formulació del posterior [[neoplatonisme|neoplatonisme]]. La seva concepció ètica era decididament contrària a l'[[hedonisme|hedonisme]] que defensava [[Autor:Èudox de Cnidos|Èudox de Cnidos]] en el si mateix de l'Acadèmia. |
Segons [[Autor:Diògenes Laerci|Diògenes Laerci]], entre les seves obres destacaven: ''Sobre la riquesa, Sobre el plaer, Sobre la justícia, Sobre l'ànima ''i ''Sobre els déus''. | Segons [[Autor:Diògenes Laerci|Diògenes Laerci]], entre les seves obres destacaven: ''Sobre la riquesa, Sobre el plaer, Sobre la justícia, Sobre l'ànima ''i ''Sobre els déus''. | ||
Revisió de 13:00, 1 oct 2018
Filòsof grec nebot de Plató per part de la seva mare Potone. Va néixer i va morir a Atenes. Va entrar en l'Acadèmia en el 387 i va acompanyar a Plató en el seu tercer viatge a la cort de Siracusa durant l'any 361. A la mort de Plató, el va succeir l'any 347 com escolarca de l'Acadèmia fins que, greument malalt, es va provocar la seva pròpia mort. Al seu torn, va ser succeït per Xenòcrates, imposat pel mateix Espeusip (en contra de la candidatura d'Heràclides Pòntic).
La seva filosofia ens és poc coneguda, ja que, de manera directa, solament ens han arribat uns pocs fragments de les seves obres. Però la coneixem, de manera indirecta, a través de la crítica que li fa Aristòtil en la Metafísica.
Pel que sembla Espeusip va criticar la teoria de les idees del seu mestre, a les quals va proposar substituir pels nombres, entesos com a entitats separades de l'experiència. D'aquesta manera, seguia sustentant una tesi bàsica del platonisme: el khorismós (χωρισμός) entre l'existència d'essències separades, fora del món sensible, i aquest mateix món sensible. Segons ell, els nombres posseeixen dos principis: l'U i el múltiple, que és el principi de la divisió material. S'ha assenyalat la influència d'aquesta tesi en la formulació del posterior neoplatonisme. La seva concepció ètica era decididament contrària a l'hedonisme que defensava Èudox de Cnidos en el si mateix de l'Acadèmia.
Segons Diògenes Laerci, entre les seves obres destacaven: Sobre la riquesa, Sobre el plaer, Sobre la justícia, Sobre l'ànima i Sobre els déus.