Diferència entre revisions de la pàgina «Procés»
De Wikisofia
m (bot: - com esdevenir fluent + com a esdevenir fluent) |
m (Text de reemplaçament - "l'Un " a "l'U ") |
||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''prosessus'': anar abans, avançar-se)</small> | <small>(del llatí ''prosessus'': anar abans, avançar-se)</small> | ||
| − | Tot procés suposa un desenvolupament concatenat d'esdeveniments o fets; un [[esdevenir|esdevenir]] o una derivació d'alguna cosa a partir dels seus [[principi|principis]]. En la filosofia [[presocràtics|presocràtica,]] [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] és el primer representant d'una filosofia basada en la noció de procés entès com a esdevenir fluent ([[panta rei|''panta rei'']]). En alguns casos s'entén com a desenvolupament intern d'una realitat o d'una sèrie d'esdeveniments que s'efectua a través de la superació de [[contradicció|contradiccions]] [[immanència, immanent|immanents]]. Aquesta última concepció correspon a la noció de procés [[dialèctica|dialèctic]], tal com es desenvolupa en la filosofia [[dreta i esquerra hegeliana|hegeliana]] i en el [[marxisme|marxisme]]. En general, les filosofies que han donat un lloc important a la noció de procés han contraposat aquesta noció a la de [[substància|substància]], de manera que pot parlar-se de filosofies processualistes (el marxisme o les filosofies evolucionistes, per exemple) contraposades a concepcions substancialistes. Al seu torn, les concepcions processualistes s'han desenvolupat també en àmbits | + | Tot procés suposa un desenvolupament concatenat d'esdeveniments o fets; un [[esdevenir|esdevenir]] o una derivació d'alguna cosa a partir dels seus [[principi|principis]]. En la filosofia [[presocràtics|presocràtica,]] [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] és el primer representant d'una filosofia basada en la noció de procés entès com a esdevenir fluent ([[panta rei|''panta rei'']]). En alguns casos s'entén com a desenvolupament intern d'una realitat o d'una sèrie d'esdeveniments que s'efectua a través de la superació de [[contradicció|contradiccions]] [[immanència, immanent|immanents]]. Aquesta última concepció correspon a la noció de procés [[dialèctica|dialèctic]], tal com es desenvolupa en la filosofia [[dreta i esquerra hegeliana|hegeliana]] i en el [[marxisme|marxisme]]. En general, les filosofies que han donat un lloc important a la noció de procés han contraposat aquesta noció a la de [[substància|substància]], de manera que pot parlar-se de filosofies processualistes (el marxisme o les filosofies evolucionistes, per exemple) contraposades a concepcions substancialistes. Al seu torn, les concepcions processualistes s'han desenvolupat també en àmbits ben diferents: en el de la naturalesa dóna lloc a concepcions [[evolució |evolucionistes]], mentre que en l'àmbit de filosofies de tipus més proper a l'[[espiritualisme|espiritualisme]] han originat concepcions com les defensades per la filosofia de [[Autor:Whitehead, Alfred North|Whitehead]], la concepció de la [[duració|duració]] de [[Autor:Bergson, Henri|Bergson]], o com la del ''Stream of Thought'' de [[Autor:James,_William|William James]]. |
De vegades el terme procés ha estat emprat com a sinònim de manera d'actuar o obrar, és a dir, com a sinònim de [[mètode|mètode]] o desenvolupament del raonament, com quan es parla del procés resolutiu-compositiu galileà, per exemple. | De vegades el terme procés ha estat emprat com a sinònim de manera d'actuar o obrar, és a dir, com a sinònim de [[mètode|mètode]] o desenvolupament del raonament, com quan es parla del procés resolutiu-compositiu galileà, per exemple. | ||
| − | D'altra banda, el [[neoplatonisme|neoplatonisme]] es basa en la noció de processó (del llatí ''processio, ''etimològicament propera a la de procés), entesa com a relació d'[[emanació|emanació]] entre l' | + | D'altra banda, el [[neoplatonisme|neoplatonisme]] es basa en la noció de processó (del llatí ''processio, ''etimològicament propera a la de procés), entesa com a relació d'[[emanació|emanació]] entre l'U i les realitats emanades d'ell. Per a [[Autor:Plotí|Plotí]] la processó és també la irradiació d'una imatge que projecta cada ser. |
En la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] de [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] es distingeix entre el procés primari (que es correspon amb el funcionament del [[principi del plaer- principi de realitat|principi del plaer]]) i el procés secundari (corresponent al funcionament del principi de realitat). | En la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] de [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] es distingeix entre el procés primari (que es correspon amb el funcionament del [[principi del plaer- principi de realitat|principi del plaer]]) i el procés secundari (corresponent al funcionament del principi de realitat). | ||
Revisió de 13:00, 1 oct 2018
(del llatí prosessus: anar abans, avançar-se)
Tot procés suposa un desenvolupament concatenat d'esdeveniments o fets; un esdevenir o una derivació d'alguna cosa a partir dels seus principis. En la filosofia presocràtica, Heràclit és el primer representant d'una filosofia basada en la noció de procés entès com a esdevenir fluent (panta rei). En alguns casos s'entén com a desenvolupament intern d'una realitat o d'una sèrie d'esdeveniments que s'efectua a través de la superació de contradiccions immanents. Aquesta última concepció correspon a la noció de procés dialèctic, tal com es desenvolupa en la filosofia hegeliana i en el marxisme. En general, les filosofies que han donat un lloc important a la noció de procés han contraposat aquesta noció a la de substància, de manera que pot parlar-se de filosofies processualistes (el marxisme o les filosofies evolucionistes, per exemple) contraposades a concepcions substancialistes. Al seu torn, les concepcions processualistes s'han desenvolupat també en àmbits ben diferents: en el de la naturalesa dóna lloc a concepcions evolucionistes, mentre que en l'àmbit de filosofies de tipus més proper a l'espiritualisme han originat concepcions com les defensades per la filosofia de Whitehead, la concepció de la duració de Bergson, o com la del Stream of Thought de William James.
De vegades el terme procés ha estat emprat com a sinònim de manera d'actuar o obrar, és a dir, com a sinònim de mètode o desenvolupament del raonament, com quan es parla del procés resolutiu-compositiu galileà, per exemple.
D'altra banda, el neoplatonisme es basa en la noció de processó (del llatí processio, etimològicament propera a la de procés), entesa com a relació d'emanació entre l'U i les realitats emanades d'ell. Per a Plotí la processó és també la irradiació d'una imatge que projecta cada ser.
En la psicoanàlisi de Freud es distingeix entre el procés primari (que es correspon amb el funcionament del principi del plaer) i el procés secundari (corresponent al funcionament del principi de realitat).