Diferència entre revisions de la pàgina «Facultat del judici»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En general, la capacitat de fer judicis morals o de valor, i es refereix a l`enteniment o a la ...».) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En general, la capacitat de fer [[judici moral|judicis morals]] o de [[judici de valor|valor]], i es refereix a l | + | En general, la capacitat de fer [[judici moral|judicis morals]] o de [[judici de valor|valor]], i es refereix a l'[[enteniment|enteniment]] o a la [[voluntat|voluntat]] i/o afectivitat, segons les diverses tendències filosòfiques. |
| − | En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], l'expressió rep un sentit específic i propi. És una facultat intermèdia entre l'[[enteniment|enteniment]] i la [[raó|raó]], definida com «la facultat de pensar el particular com a contingut en l'universal» ([[Recurs:Kant: la facultat de jutjar| | + | En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], l'expressió rep un sentit específic i propi. És una facultat intermèdia entre l'[[enteniment|enteniment]] i la [[raó|raó]], definida com «la facultat de pensar el particular com a contingut en l'universal» ([[Recurs:Kant: la facultat de jutjar|veg. text de Kant sobre la facultat de jutjar]]). És la capacitat d'emetre judicis [[estètica|estètics]] i judicis [[teleologia|teleològics]] o de finalitat; d'ella en parla en la [[Crítica del judici|''Crítica del judici'']]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 11:46, 30 set 2018
En general, la capacitat de fer judicis morals o de valor, i es refereix a l'enteniment o a la voluntat i/o afectivitat, segons les diverses tendències filosòfiques.
En Kant, l'expressió rep un sentit específic i propi. És una facultat intermèdia entre l'enteniment i la raó, definida com «la facultat de pensar el particular com a contingut en l'universal» (veg. text de Kant sobre la facultat de jutjar). És la capacitat d'emetre judicis estètics i judicis teleològics o de finalitat; d'ella en parla en la Crítica del judici.