Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciat»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''enuntiatio'', que tradueix elgriego'' lógos apofantikós'', oració categòrica, la que pot ser veritable o falsa)</small> E...».) |
|||
| (8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | <small>(del llatí ''enuntiatio'', que tradueix elgriego'' lógos apofantikós'', oració categòrica, la que pot ser | + | <small>(del llatí ''enuntiatio'', que tradueix elgriego'' lógos apofantikós'', oració categòrica, la que pot ser vertadera o falsa)</small> |
| − | En [[Lògica|lògica]] conjunt de signes construït segons regles sintàctiques susceptible de ser | + | En [[Lògica|lògica]] conjunt de signes construït segons regles sintàctiques susceptible de ser vertaderes o falses i que expressa el contingut d'una [[proposició|proposició]]. |
| − | Noti's que, en aquest cas, una pregunta, una exclamació o una ordre no són enunciats, ja que aquestes oracions no són susceptibles de ser | + | Noti's que, en aquest cas, una pregunta, una exclamació o una ordre no són enunciats, ja que aquestes oracions no són susceptibles de ser vertaderes o falses. Així, la pregunta "quin dia és avui?" no és un enunciat, ja que no és ni vertadera ni falsa. Sí que és una oració dir "avui és dimarts", ja que pot ser vertadera (si és dimarts) o falsa (si no és dimarts). Dels diferents usos del llenguatge solament l'ús declaratiu permet els enunciats. Per aquesta raó en [[Lògica|lògica]] les variables "p, q, r, s,..." no poden simbolitzar preguntes, mandats o exclamacions. |
| Línia 18: | Línia 18: | ||
| − | signifiquen tots la [[proposició|proposició]] «la saviesa és mare de tot el | + | signifiquen tots la [[proposició|proposició]] «la saviesa és mare de tot el bo». |
| − | + | '''Vegeu''' | |
| + | |||
| + | [[enunciat_descriptiu|enunciat descriptiu]] | ||
[[enunciat de base |enunciat bàsic]] | [[enunciat de base |enunciat bàsic]] | ||
| Línia 27: | Línia 29: | ||
[[enunciat categòric|enunciat categòric]] | [[enunciat categòric|enunciat categòric]] | ||
| − | [[enunciat | + | [[enunciat contingentment veritable|enunciat contingentment vertader]] |
[[enunciat deòntic|enunciat deòntic]] | [[enunciat deòntic|enunciat deòntic]] | ||
| Línia 34: | Línia 36: | ||
[[enunciat observacional|enunciat observacional]] | [[enunciat observacional|enunciat observacional]] | ||
| + | |||
| + | [[Enunciat_prescriptiu|enunciat prescriptiu]] | ||
[[enunciats probabilístics|enunciat probabilístic]] | [[enunciats probabilístics|enunciat probabilístic]] | ||
| Línia 39: | Línia 43: | ||
[[enunciats protocol·laris|enunciat protocol·lari]] | [[enunciats protocol·laris|enunciat protocol·lari]] | ||
| − | [[ | + | [[Enunciats_atòmics_i_moleculars|enunciats atòmics i moleculars]] |
[[proposició|proposició]] | [[proposició|proposició]] | ||
Revisió de 11:08, 29 set 2018
(del llatí enuntiatio, que tradueix elgriego lógos apofantikós, oració categòrica, la que pot ser vertadera o falsa)
En lògica conjunt de signes construït segons regles sintàctiques susceptible de ser vertaderes o falses i que expressa el contingut d'una proposició.
Noti's que, en aquest cas, una pregunta, una exclamació o una ordre no són enunciats, ja que aquestes oracions no són susceptibles de ser vertaderes o falses. Així, la pregunta "quin dia és avui?" no és un enunciat, ja que no és ni vertadera ni falsa. Sí que és una oració dir "avui és dimarts", ja que pot ser vertadera (si és dimarts) o falsa (si no és dimarts). Dels diferents usos del llenguatge solament l'ús declaratiu permet els enunciats. Per aquesta raó en lògica les variables "p, q, r, s,..." no poden simbolitzar preguntes, mandats o exclamacions.
Exemple
Els següents enunciats:
- mater omnium bonarum artium sapientia est (Ciceró)
- la saviesa és la mare de tot el que és bo
- la sagesse est la mère de tout ce qui est bon
signifiquen tots la proposició «la saviesa és mare de tot el bo».
Vegeu
enunciat contingentment vertader
enunciats atòmics i moleculars
proposicions analítiques/sintètiques, quadre de