Enunciat

(del llatí enuntiatio, que tradueix elgriego lógos apofantikós, oració categòrica, la que pot ser vertadera o falsa)

En lògica conjunt de signes construït segons regles sintàctiques susceptible de ser vertaderes o falses i que expressa el contingut d'una proposició.

Noti's que, en aquest cas, una pregunta, una exclamació o una ordre no són enunciats, ja que aquestes oracions no són susceptibles de ser vertaderes o falses. Així, la pregunta "quin dia és avui?" no és un enunciat, ja que no és ni vertadera ni falsa. Sí que és una oració dir "avui és dimarts", ja que pot ser vertadera (si és dimarts) o falsa (si no és dimarts). Dels diferents usos del llenguatge solament l'ús declaratiu permet els enunciats. Per aquesta raó en lògica les variables "p, q, r, s,..." no poden simbolitzar preguntes, mandats o exclamacions.

Exemple

Els següents enunciats:

mater omnium bonarum artium sapientia est (Ciceró)

la saviesa és la mare de tot el que és bo

la sagesse est la mère de tout ce qui est bon

signifiquen tots la proposició «la saviesa és mare de tot el bo».

Vegeu

enunciat descriptiu

enunciat bàsic

enunciat categòric

enunciat contingentment vertader

enunciat deòntic

enunciat legaliforme

enunciat observacional

enunciat probabilístic

enunciat protocol·lari

enunciats atòmics i moleculars

proposició

proposicions analítiques/sintètiques, quadre de

veritat lògica