Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències»
De Wikisofia
m (bot: - cosa -doncs així se seguiria fins a l'infinit, de manera que el desig seria buit i obertura-, + cosa –doncs així se seguiria fins a l'infinit, de manera que el desig seria buit i obertura–,) |
|||
(3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències|Idioma=Español}} | ||
− | |||
− | Tota art i tota investigació, i de la mateixa manera tota acció i elecció, semblen tendir a algun bé; per això s'ha dit amb raó que el bé és allò | + | Tota art i tota investigació, i de la mateixa manera tota acció i elecció, semblen tendir a algun bé; per això s'ha dit amb raó que el bé és allò a què totes les coses tendeixen. Però sembla que hi ha alguna diferència entre les finalitats, perquè uns són activitats, i els altres, a part d'aquestes, certes obres; en els casos en què hi ha algunes finalitats a part de les accions, són naturalment preferibles les obres a les activitats. Però com hi ha moltes accions, arts i ciències, resulten també molts les finalitats: en efecte, el de la medicina és la salut; el de la construcció naval, el vaixell; el de l'estratègia, la victòria; el de l'economia, la riquesa. I en totes aquelles que depenen d'una sola facultat (com l'art de fabricar frens i totes les altres concernents als arreus dels cavalls se subordinen a l'art hípic, i al seu torn aquest i tota activitat guerrera se subordinen a l'estratègia, i de la mateixa manera altres arts a altres diferents), les finalitats de les principals són preferibles als de les subordinades, ja que aquests es persegueixen en vista d'aquells. I és indiferent que les finalitats de les accions siguin les activitats mateixes o alguna altra cosa fora d'elles, com en les ciències esmentades. |
− | Si existeix, doncs, | + | Si existeix, doncs, algun fi dels nostres actes que vulguem per ell mateix i els altres per ell, i no triem tot per una altra cosa –doncs així se seguiria fins a l'infinit, de manera que el desig seria buit i obertura–, és evident que aquest fi serà el bo i el millor. |
{{Ref|Ref=''Ética a Nicómaco'', 1094a, l.1, 1.2 (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p.1).|Títol=Ética a Nicómaco|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Ética a Nicómaco'', 1094a, l.1, 1.2 (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p.1).|Títol=Ética a Nicómaco|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 14:33, 26 set 2018
Tota art i tota investigació, i de la mateixa manera tota acció i elecció, semblen tendir a algun bé; per això s'ha dit amb raó que el bé és allò a què totes les coses tendeixen. Però sembla que hi ha alguna diferència entre les finalitats, perquè uns són activitats, i els altres, a part d'aquestes, certes obres; en els casos en què hi ha algunes finalitats a part de les accions, són naturalment preferibles les obres a les activitats. Però com hi ha moltes accions, arts i ciències, resulten també molts les finalitats: en efecte, el de la medicina és la salut; el de la construcció naval, el vaixell; el de l'estratègia, la victòria; el de l'economia, la riquesa. I en totes aquelles que depenen d'una sola facultat (com l'art de fabricar frens i totes les altres concernents als arreus dels cavalls se subordinen a l'art hípic, i al seu torn aquest i tota activitat guerrera se subordinen a l'estratègia, i de la mateixa manera altres arts a altres diferents), les finalitats de les principals són preferibles als de les subordinades, ja que aquests es persegueixen en vista d'aquells. I és indiferent que les finalitats de les accions siguin les activitats mateixes o alguna altra cosa fora d'elles, com en les ciències esmentades.
Si existeix, doncs, algun fi dels nostres actes que vulguem per ell mateix i els altres per ell, i no triem tot per una altra cosa –doncs així se seguiria fins a l'infinit, de manera que el desig seria buit i obertura–, és evident que aquest fi serà el bo i el millor.
Ética a Nicómaco, 1094a, l.1, 1.2 (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p.1). |
Original en castellà
+++ Aristóteles: la arquitectónica de las ciencias
Toda arte y toda investigación, y del mismo modo toda acción y elección, parecen tender a algún bien; por esto se ha dicho con razón que el bien es aquello a que todas la cosas tienden. Pero parece que hay alguna diferencia entre los fines, pues unos son actividades, y los otros, aparte de éstas, ciertas obras; en los casos en que hay algunos fines aparte de las acciones, son naturalmente preferibles las obras a las actividades. Pero como hay muchas acciones, artes y ciencias, resultan también muchos los fines: en efecto, el de la medicina es la salud; el de la construcción naval, el barco; el de la estrategia, la victoria; el de la economía, la riqueza. Y en todas aquellas que dependen de una sola facultad (como el arte de fabricar frenos y todas las demás concernientes a los arreos de los caballos se subordinan al arte hípico, y a su vez éste y toda actividad guerrera se subordinan a la estrategia, y de la misma manera otras artes a otras diferentes), los fines de las principales son preferibles a los de las subordinadas, ya que éstos se persiguen en vista de aquéllos. Y es indiferente que los fines de las acciones sean las actividades mismas o alguna otra cosa fuera de ellas, como en las ciencias mencionadas.
Si existe, pues, algún fin de nuestros actos que queramos por él mismo y los demás por él, y no elegimos todo por otra cosa –pues así se seguiría hasta el infinito, de suerte que el deseo sería vacío y vano–, es evidente que ese fin será lo bueno y lo mejor.