Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciat categòric»
De Wikisofia
Línia 23: | Línia 23: | ||
[[O|'''O''']]- Particular negatiu: Algun S no és P (Ex. Algun planeta no és habitable) | [[O|'''O''']]- Particular negatiu: Algun S no és P (Ex. Algun planeta no és habitable) | ||
− | Vegeu: [[Quadre_d'oposicions|quadre_d'oposicions]], [[Diagrames_de_Venn|diagrames de Venn]], [[Inferència_immediata|inferències immediates]] i [[Modalitats_alètiques|modalitats alètiques]] | + | Vegeu: [[Quadre_d'oposicions|quadre_d'oposicions]], [[Diagrames_de_Venn|diagrames de Venn]], [[Inferència_immediata|inferències immediates]] i [[Modalitats_alètiques|modalitats alètiques]], [[Abast_existencial]]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Lògica | |Etiqueta=Lògica | ||
}} {{InfoWiki}} | }} {{InfoWiki}} |
Revisió del 23:38, 25 set 2018
Enunciat que expressa la relació existent entre dues categories de termes; per exemple, «totes les roses són flors», que pot esquematitzar-se com «Tot S és P». A un dels termes se l'anomena subjecte i a l'altre predicat; el terme subjecte (S) indica la classe o conjunt de coses de les quals s'afirma alguna cosa, i el terme predicat (P), allò que l'enunciat afirma del subjecte. Tots dos termes s'uneixen mitjançant el verb que rep el nom de «còpula»; en la seva forma estàndard, la còpula és el verb ser.
Exemple ↓
En «totes les roses són flors», el subjecte és «roses» i el predicat «flors».
En «a tot porc li arriba el seu Sant Martí», enunciat categòric no escrit en forma estàndard, el verb «ser» apareix explícit en una paráfrasis equivalent a: «El porc és un animal destinat a la matança».
A més del subjecte, verb i predicat, que són termes categoremàtics, en un enunciat categòric hi ha termes sincategoremàtics, que precisen el tipus de relació que s'estableix entre subjecte i predicat. D'ells depèn la qualitat i la quantitat de l'enunciat.
Tipus d'enunciats categòrics:
Els enunciats són, segons la quantitat, universals o particulars. L'enunciat universal afirma un predicat de tota la classe nomenada pel subjecte. El particular, de part només de la classe. Són també, segons la qualitat, afirmatius o negatius. L'enunciat afirmatiu afirma el predicat de tota la classe o de part de la mateixa nomenada pel subjecte; el negatiu, nega que el predicat convingui a tota la classe o a part de la classe nomenada pel subjecte.
A - Universal afirmatiu: Tot S és P (Ex. Tots els planetes giren al voltant d'estels)
E- Universal negatiu: Cap S és P (Ex. Cap planeta posseeix llum pròpia)
I- Particular afirmatiu: Algun S és P (Ex. Algun planeta és habitable)
O- Particular negatiu: Algun S no és P (Ex. Algun planeta no és habitable)
Vegeu: quadre_d'oposicions, diagrames de Venn, inferències immediates i modalitats alètiques, Abast_existencial.