Recurs:Hollis, Martin: relativisme conceptual i perceptiu

Àdhuc en el cas que l'experiència i la lògica determinen bàsicament el que és racional creure sobre el món, queda encara una enorme varietat conceptual d'esquemes que pot adoptar-se de molt diverses maneres. Les cultures varien enormement en la manera de conceptualitzar i ordenar les seves experiències. Una forma d'esquematitzar adorna el món amb esperits del bosc i creu que el tro és un acte de còlera divina, mentre que una altra treballa amb partícules subatòmiques i la teoria de l'energia cinètica. Els occidentals organitzen la seva experiència i li donen sentit mitjançant categories d'espai, temps, causa, nombre, acció i persona, per exemple, que no són evidentment universals, almenys en el detall. Altres cultures manquen de la nostra noció de si mateix i algunes semblen no tenir noció alguna d'identitat personal. Àdhuc dins d'una mateixa cultura hi ha profundes divergències conceptuals, prova d'intenses discussions filosòfiques sobre el jo, la ment i el cos, que s'ocupa la filosofia de la ment, o de radicals conflictes sobre l'íntima naturalesa de la matèria en la física teòrica.

És innegable que els esquemes conceptuals varien enormement. Però, igual com succeeix amb el relativisme moral, hem de procedir amb cautela. Formalment, la varietat no és de nou rebuig de la idea que pugui buscar-se una única veritat en l'ordre subjacent de les coses o en els termes en què la ment humana pot aconseguir un sentit coherent de l'experiència. [...]

L'afirmació que imposem ordre, més que no pas el descobrim, posa en dubte tota presumpció que la percepció ens proporciona un coneixement inalterat i objectiu del món. Aquest qüestionament el deixa ben clar la tesi sobre llenguatge i percepció coneguda pels antropòlegs com a hipòtesi de Sapir-Whorf:

El «món real» es construeix en gran mesura de forma inconscient sobre els costums lingüístics del grup. Els mons en què viuen les diferents societats són mons diferents, i no merament un mateix món al qual se li han posat etiquetes diferents. Veiem, sentim o experimentem en gran mesura com ho fem perquè els hàbits de la nostra comunitat ens predisposen a determinades decisions d'interpretació (Sapir).

Disseccionem la naturalesa segons línies que tracen els nostres llenguatges natius. Les categories i tipus que aïllem del món dels fenòmens no les trobem aquí perquè ens esperen com mirant-nos als ulls; al contrari, el món se'ns presenta com un flux calidoscòpic d'impressions que nostra ment ha d'organitzar; el que vol dir que ha d'organitzar sobretot el sistema lingüístic de la nostra ment (Whorf).

The philosophy as social science. An Introduction,Cambridge University Press, Cambridge 1994, p. 237-239.

---

Original en castellà

Aun en el supuesto de que la experiencia y la lógica determinan básicamente lo que es racional creer acerca del mundo, queda todavía una enorme variedad conceptual de esquemas que puede adoptarse de muy diversas maneras. Las culturas varían enormemente en la manera de conceptualizar y ordenar sus experiencias. Una forma de esquematizar adorna el mundo con espíritus del bosque y cree que el trueno es un acto de cólera divina, mientras que otra trabaja con partículas subatómicas y la teoría de la energía cinética. Los occidentales organizan su experiencia y le dan sentido mediante categorías de espacio, tiempo, causa, número, acción y persona, por ejemplo, que no son evidentemente universales, por lo menos en el detalle. Otras culturas carecen de nuestra noción de sí mismo y algunas parecen no tener noción alguna de identidad personal. Aun dentro de una misma cultura hay profundas divergencias conceptuales, prueba de intensas discusiones filosóficas sobre el yo, la mente y el cuerpo, de que se ocupa la filosofía de la mente, o de radicales conflictos acerca de la íntima naturaleza de la materia en la física teórica.

Es innegable que los esquemas conceptuales varían enormemente. Pero, igual como sucede con el relativismo moral, debemos proceder con cautela. Formalmente, la variedad no es de nuevo rechazo de la idea de que pueda buscarse una única verdad en el orden subyacente de las cosas o en los términos en que la mente humana puede conseguir un sentido coherente de la experiencia. [...]

La afirmación de que imponemos orden, más que lo descubrimos, pone en entredicho toda presunción de que la percepción nos proporciona un conocimiento inalterado y objetivo del mundo. Este cuestionamiento lo deja bien claro la tesis sobre lenguaje y percepción conocida por los antropológos cono hipótesis de Sapir-Whorf:

El «mundo real» se construye en gran medida de forma inconsciente sobre las costumbres lingüísticas del grupo. Los mundos en que viven las diferentes sociedades son mundos distintos, y no meramente un mismo mundo al que se le han puesto etiquetas distintas. Vemos, oímos o experimentamos en gran medida como lo hacemos porque los hábitos de nuestra comunidad nos predisponen a determinadas decisiones de interpretación (Sapir).

Diseccionamos la naturaleza según líneas que trazan nuestros lenguajes nativos. Las categorías y tipos que aislamos del mundo de los fenómenos no las hallamos aquí porque nos esperan como mirándonos a los ojos; al contrario, el mundo se nos presenta como un flujo calidoscópico de impresiones que nuestra mente debe organizar; lo que quiere decir que debe organizar sobre todo el sistema lingüístico de nuestra mente (Whorf).