Diferència entre revisions de la pàgina «Feed-back»
De Wikisofia
m (bot: - per aconseguir uns + per a aconseguir uns) |
m (bot: - elemental ho constitueix + elemental el constitueix) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | El terme ''feed-back'' (o feedback) va ser generat en la teoria [[cibernètica|cibernètica]] per a designar una forma d'informació retroactiva en un circuit. En cibernètica designa, doncs, l'acció dels estats de sortida d'un [[sistema|sistema]] sobre els estats d'entrada d'aquest, destinats a assegurar l'estabilitat d'aquest sistema. Així, l'acció generada en la sortida del sistema, en actuar sobre la seva entrada, corregeix l'acció d'aquest sistema. En suma, en un sistema dinàmic autorregulado, es dóna una contínua comprovació i comparació entre el nivell aconseguit amb el nivell desitjat, i actua en conseqüència, prenent mesurades per a aconseguir l'estat ideal i per a corregir els estats no desitjats. Per a això, requereix un element detector d'informació, un element efector i un bucle de retroalimentació informativa. L'exemple clàssic i més elemental | + | El terme ''feed-back'' (o feedback) va ser generat en la teoria [[cibernètica|cibernètica]] per a designar una forma d'informació retroactiva en un circuit. En cibernètica designa, doncs, l'acció dels estats de sortida d'un [[sistema|sistema]] sobre els estats d'entrada d'aquest, destinats a assegurar l'estabilitat d'aquest sistema. Així, l'acció generada en la sortida del sistema, en actuar sobre la seva entrada, corregeix l'acció d'aquest sistema. En suma, en un sistema dinàmic autorregulado, es dóna una contínua comprovació i comparació entre el nivell aconseguit amb el nivell desitjat, i actua en conseqüència, prenent mesurades per a aconseguir l'estat ideal i per a corregir els estats no desitjats. Per a això, requereix un element detector d'informació, un element efector i un bucle de retroalimentació informativa. L'exemple clàssic i més elemental el constitueix una caldera regulada (autorregulada) per un termòstat. El termòmetre del termòstat detecta una determinada temperatura i, si aquesta és la desitjada, mana informació a un element interruptor del sistema calefactor. Quan la temperatura disminueix, torna a engegar-se per a mantenir el sistema en l'estat ideal previst. Aquesta noció, d'ampli ús en cibernètica, s'empra també en [[biologia, filosofia de la|biologia]], [[psicologia|psicologia]] i [[sociologia|sociologia]]. |
| − | La majoria dels sistemes biològics funcionen com a sistemes autorregulats per retroalimentació o ''feed-back,'' i aquesta noció sorgida del terreny de la cibernètica i de la [[teoria general dels sistemes|teoria general de sistemes]] s'ha estès també a l'estudi de sistemes psicològics o sociològics. En psicologia designa, per exemple, el procés de modificació que exerceix el moviment del propi cos sobre les informacions sorgides dels propioceptors o dels exteroceptors. Un altre exemple és el proporcionat per les pautes de conducta engendrades a partir dels processos de retroalimentació ocasionats per les diverses relacions interpersonals, que determinen regulacions del comportament dels individus dins d'un grup. En sociologia, un exemple de retroalimentació | + | La majoria dels sistemes biològics funcionen com a sistemes autorregulats per retroalimentació o ''feed-back,'' i aquesta noció sorgida del terreny de la cibernètica i de la [[teoria general dels sistemes|teoria general de sistemes]] s'ha estès també a l'estudi de sistemes psicològics o sociològics. En psicologia designa, per exemple, el procés de modificació que exerceix el moviment del propi cos sobre les informacions sorgides dels propioceptors o dels exteroceptors. Un altre exemple és el proporcionat per les pautes de conducta engendrades a partir dels processos de retroalimentació ocasionats per les diverses relacions interpersonals, que determinen regulacions del comportament dels individus dins d'un grup. En sociologia, un exemple de retroalimentació l'ofereix la regulació de la conducta d'un individu o d'un grup (que actuen com a sistemes) en funció de la capacitat de percebre el resultat de les seves accions, resultat que les modifica o manté per a aconseguir uns objectius prèviament fixats. La forma més simple de ''feed-back'' la constitueix la percepció de les nostres pròpies paraules, a partir de la qual regulem el volum de la nostra veu en funció de l'impuls rebut a partir del nostre interlocutor. |
En cibernètica, un sistema proveït de retroalimentació es coneix també com a ''servosistema''. | En cibernètica, un sistema proveït de retroalimentació es coneix també com a ''servosistema''. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:34, 22 set 2018
El terme feed-back (o feedback) va ser generat en la teoria cibernètica per a designar una forma d'informació retroactiva en un circuit. En cibernètica designa, doncs, l'acció dels estats de sortida d'un sistema sobre els estats d'entrada d'aquest, destinats a assegurar l'estabilitat d'aquest sistema. Així, l'acció generada en la sortida del sistema, en actuar sobre la seva entrada, corregeix l'acció d'aquest sistema. En suma, en un sistema dinàmic autorregulado, es dóna una contínua comprovació i comparació entre el nivell aconseguit amb el nivell desitjat, i actua en conseqüència, prenent mesurades per a aconseguir l'estat ideal i per a corregir els estats no desitjats. Per a això, requereix un element detector d'informació, un element efector i un bucle de retroalimentació informativa. L'exemple clàssic i més elemental el constitueix una caldera regulada (autorregulada) per un termòstat. El termòmetre del termòstat detecta una determinada temperatura i, si aquesta és la desitjada, mana informació a un element interruptor del sistema calefactor. Quan la temperatura disminueix, torna a engegar-se per a mantenir el sistema en l'estat ideal previst. Aquesta noció, d'ampli ús en cibernètica, s'empra també en biologia, psicologia i sociologia.
La majoria dels sistemes biològics funcionen com a sistemes autorregulats per retroalimentació o feed-back, i aquesta noció sorgida del terreny de la cibernètica i de la teoria general de sistemes s'ha estès també a l'estudi de sistemes psicològics o sociològics. En psicologia designa, per exemple, el procés de modificació que exerceix el moviment del propi cos sobre les informacions sorgides dels propioceptors o dels exteroceptors. Un altre exemple és el proporcionat per les pautes de conducta engendrades a partir dels processos de retroalimentació ocasionats per les diverses relacions interpersonals, que determinen regulacions del comportament dels individus dins d'un grup. En sociologia, un exemple de retroalimentació l'ofereix la regulació de la conducta d'un individu o d'un grup (que actuen com a sistemes) en funció de la capacitat de percebre el resultat de les seves accions, resultat que les modifica o manté per a aconseguir uns objectius prèviament fixats. La forma més simple de feed-back la constitueix la percepció de les nostres pròpies paraules, a partir de la qual regulem el volum de la nostra veu en funció de l'impuls rebut a partir del nostre interlocutor.
En cibernètica, un sistema proveït de retroalimentació es coneix també com a servosistema.