Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Plató sobre la justícia»
De Wikisofia
(modificant original) |
|||
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Plató sobre la justícia|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Plató sobre la justícia|Idioma=Español}} | ||
| − | Allò que des del principi, quan fundàvem la ciutat, afirmàvem que calia observar en tota circumstància, això mateix o una forma d'això és, | + | Allò que des del principi, quan fundàvem la ciutat, afirmàvem que calia observar en tota circumstància, això mateix o una forma d'això és, al meu parer, la justícia. I el que vam establir i repetim moltes vegades, si bé te'n recordes, és que cadascun ha d'atendre a una sola de les coses de la ciutat: a allò per al qual la seva naturalesa estigui més ben dotada. |
-En efecte, això dèiem. | -En efecte, això dèiem. | ||
| − | -I també, de cert, sentíem dir a molts altres i deixàvem nosaltres | + | -I també, de cert, sentíem dir a molts altres i deixàvem nosaltres assegurat repetidament que el fer cadascun la seva i no multiplicar les seves activitats era la justícia. |
| − | -Així de cert ho deixem | + | -Així de cert ho deixem fixat. |
| − | -Això, doncs, amic | + | -Això, doncs, amic –vaig dir–, sembla que és en certa manera la justícia: el fer cadascun la seva. [...] el que faltava a la ciutat després de tot això que deixem examinat –la temprança, el valor i la prudència–, és allò altre que a totes tres dóna el vigor necessari al seu naixement i que, després de nascudes, les conserva mentre subsisteix en elles. I vam dir que si trobàvem a aquelles tres, allò que faltava era la justícia. |
{{Ref|Ref=Platón, ''República,'' 433 a-b. Instituto de Estudios Políticos, Madrid 1969, Vol. II, p.85-86.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Platón, ''República,'' 433 a-b. Instituto de Estudios Políticos, Madrid 1969, Vol. II, p.85-86.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:57, 18 set 2018
Allò que des del principi, quan fundàvem la ciutat, afirmàvem que calia observar en tota circumstància, això mateix o una forma d'això és, al meu parer, la justícia. I el que vam establir i repetim moltes vegades, si bé te'n recordes, és que cadascun ha d'atendre a una sola de les coses de la ciutat: a allò per al qual la seva naturalesa estigui més ben dotada.
-En efecte, això dèiem.
-I també, de cert, sentíem dir a molts altres i deixàvem nosaltres assegurat repetidament que el fer cadascun la seva i no multiplicar les seves activitats era la justícia.
-Així de cert ho deixem fixat.
-Això, doncs, amic –vaig dir–, sembla que és en certa manera la justícia: el fer cadascun la seva. [...] el que faltava a la ciutat després de tot això que deixem examinat –la temprança, el valor i la prudència–, és allò altre que a totes tres dóna el vigor necessari al seu naixement i que, després de nascudes, les conserva mentre subsisteix en elles. I vam dir que si trobàvem a aquelles tres, allò que faltava era la justícia.
| Platón, República, 433 a-b. Instituto de Estudios Políticos, Madrid 1969, Vol. II, p.85-86. |
Original en castellà
Aquello que desde el principio, cuando fundábamos la ciudad, afirmábamos que había que observar en toda circunstancia, eso mismo o una forma de eso es, a mi parecer, la justicia. Y lo que establecimos y repetimos muchas veces, si bien te acuerdas, es que cada uno debe atender a una sola de las cosas de la ciudad: a aquello para que su naturaleza esté mejor dotada.
-En efecto, eso decíamos.
-Y también, de cierto, oíamos decir a otros muchos y dejábamos nosotros sentado repetidamente que el hacer cada uno lo suyo y no multiplicar sus actividades era la justicia.
-Así de cierto lo dejamos sentado.
-Esto, pues, amigo –dije–, parece que es en cierto modo la justicia: el hacer cada uno lo suyo. [...] lo que faltaba en la ciudad después de todo eso que dejamos examinado –la templanza, el valor y la prudencia–, es aquello otro que a todas tres da el vigor necesario a su nacimiento y que, después de nacidas, las conserva mientras subsiste en ellas. Y dijimos que si encontrábamos a aquellas tres, lo que faltaba era la justicia.