Diferència entre revisions de la pàgina «Sobre el destí i els estoics»
De Wikisofia
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
− | Van ser probablement els estoics els qui van donar aquest nom al següent argument dels megàrics: «Si és el vostre destí que us guariu d'aquesta malaltia, així ocorrerà, crideu o no al metge. D'igual manera, si és el vostre destí que no us guariu d'aquesta malaltia, no us guarireu, vingui o no el metge. I una d'ambdues coses és el vostre destí. Per tant de res serveix cridar al metge». El mateix argument torna a trobar-se exposat amb diferents exemples: si és | + | Van ser probablement els estoics els qui van donar aquest nom al següent argument dels megàrics: «Si és el vostre destí que us guariu d'aquesta malaltia, així ocorrerà, crideu o no al metge. D'igual manera, si és el vostre destí que no us guariu d'aquesta malaltia, no us guarireu, vingui o no el metge. I una d'ambdues coses és el vostre destí. Per tant de res serveix cridar al metge». El mateix argument torna a trobar-se exposat amb diferents exemples: si és inevitable (fatalitat) que tal corredor guanyi una carrera a peu, la guanyarà sigui quina sigui la seva conducta; si és inevitable (fatalitat) que la perdi, la perdrà d'igual manera; i, ja que de qualsevol forma el resultat és inevitable, és per conseqüència inútil que el corredor es fatigui i fins que prengui part en la carrera. |
− | Crisip responia a aquest argument mitjançant la seva teoria dels «confatals» (syneimarmena, ''confatalia'') Si una cosa és fatal, altres coses són fatals ''amb ''ella; li són confatals. Si és fatal que Èdip sigui fill de Lai, és igualment fatal que Lai tingui relacions sexuals amb una dona. És absurd dir: és fatal que Èdip neixi de Lai, tingui o no Lai relacions sexuals amb una dona. Si és fatal que Miló venci en la lluita en Olimpia, és igualment fatal que tingui un adversari i que desplegui tota la seva ciència de lluitador. | + | Crisip responia a aquest argument mitjançant la seva teoria dels «confatals» (syneimarmena, ''confatalia'') Si una cosa és fatal (decidida pel fatum), altres coses són fatals ''amb ''ella; li són confatals. Si és fatal que Èdip sigui fill de Lai, és igualment fatal que Lai tingui relacions sexuals amb una dona. És absurd dir: és fatal que Èdip neixi de Lai, tingui o no Lai relacions sexuals amb una dona. Si és fatal que Miló venci en la lluita en Olimpia, és igualment fatal que tingui un adversari i que desplegui tota la seva ciència de lluitador. |
{{Ref|Ref=J. Brun, ''El estoicismo'', Eudeba, Buenos Aires 1977, p. 101-102.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J. Brun, ''El estoicismo'', Eudeba, Buenos Aires 1977, p. 101-102.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 12:56, 15 set 2018
Van ser probablement els estoics els qui van donar aquest nom al següent argument dels megàrics: «Si és el vostre destí que us guariu d'aquesta malaltia, així ocorrerà, crideu o no al metge. D'igual manera, si és el vostre destí que no us guariu d'aquesta malaltia, no us guarireu, vingui o no el metge. I una d'ambdues coses és el vostre destí. Per tant de res serveix cridar al metge». El mateix argument torna a trobar-se exposat amb diferents exemples: si és inevitable (fatalitat) que tal corredor guanyi una carrera a peu, la guanyarà sigui quina sigui la seva conducta; si és inevitable (fatalitat) que la perdi, la perdrà d'igual manera; i, ja que de qualsevol forma el resultat és inevitable, és per conseqüència inútil que el corredor es fatigui i fins que prengui part en la carrera.
Crisip responia a aquest argument mitjançant la seva teoria dels «confatals» (syneimarmena, confatalia) Si una cosa és fatal (decidida pel fatum), altres coses són fatals amb ella; li són confatals. Si és fatal que Èdip sigui fill de Lai, és igualment fatal que Lai tingui relacions sexuals amb una dona. És absurd dir: és fatal que Èdip neixi de Lai, tingui o no Lai relacions sexuals amb una dona. Si és fatal que Miló venci en la lluita en Olimpia, és igualment fatal que tingui un adversari i que desplegui tota la seva ciència de lluitador.
J. Brun, El estoicismo, Eudeba, Buenos Aires 1977, p. 101-102. |