Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cites Descartes sobre la noció idea»

De Wikisofia

 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 16: Línia 8:
 
Anomeno idea a tot el que l'esperit concep d'una manera immediata.
 
Anomeno idea a tot el que l'esperit concep d'una manera immediata.
 
{{Ref|Ref=R. Descartes, ''Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas'', Objeción quinta, Respuesta (Alfaguara, Madrid 1977, p. 147).|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=R. Descartes, ''Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas'', Objeción quinta, Respuesta (Alfaguara, Madrid 1977, p. 147).|Cita=true}}
D'entre els meus pensaments, uns són com a imatges de coses, i a aquests solos convé amb propietat el nom d' «idea».
+
D'entre els meus pensaments, uns són com a imatges de coses, i a aquests solos convé amb propietat el nom d'«idea».
  
 
__________________________________
 
__________________________________
 
{{Ref|Ref=R. Descartes, ''Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas'', Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 33).|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=R. Descartes, ''Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas'', Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 33).|Cita=true}}
  
D'aquestes idees, unes em semblen nascudes amb mi, altres estranyes i vingudes de fora, i altres fetes i inventades per mi mateix. Doncs tenir la facultat de concebre el que és en general una cosa, o una veritat, o un pensament, em sembla procedir únicament de la meva pròpia naturalesa; però si sento ara un soroll, si veig el sol, si sento calor, he jutjat fins al present que aquests sentiments procedien de certes coses existents fos de mi; i, finalment, em sembla que les sirenes, els hipogrifos i altres quimeres d'aquest gènere, són ficcions i invencions del meu esperit.
+
D'aquestes idees, unes em semblen nascudes amb mi, altres estranyes i vingudes de fora, i altres fetes i inventades per mi mateix. Doncs tenir la facultat de concebre el que és en general una cosa, o una veritat, o un pensament, em sembla procedir únicament de la meva pròpia naturalesa; però si sento ara un soroll, si veig el sol, si sento calor, he jutjat fins al present que aquests sentiments procedien de certes coses existents fora de mi; i, finalment, em sembla que les sirenes, els hipogrifs i altres quimeres d'aquest gènere, són ficcions i invencions del meu esperit.
  
 
___________________________________
 
___________________________________
 
{{Ref|Ref=R. Descartes, ''Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas'', Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 33) .|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=R. Descartes, ''Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas'', Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 33) .|Cita=true}}
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 00:06, 8 set 2018

Anomeno idea a tot el que l'esperit concep d'una manera immediata.

R. Descartes, Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Objeción quinta, Respuesta (Alfaguara, Madrid 1977, p. 147).

D'entre els meus pensaments, uns són com a imatges de coses, i a aquests solos convé amb propietat el nom d'«idea».

__________________________________

R. Descartes, Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 33).

D'aquestes idees, unes em semblen nascudes amb mi, altres estranyes i vingudes de fora, i altres fetes i inventades per mi mateix. Doncs tenir la facultat de concebre el que és en general una cosa, o una veritat, o un pensament, em sembla procedir únicament de la meva pròpia naturalesa; però si sento ara un soroll, si veig el sol, si sento calor, he jutjat fins al present que aquests sentiments procedien de certes coses existents fora de mi; i, finalment, em sembla que les sirenes, els hipogrifs i altres quimeres d'aquest gènere, són ficcions i invencions del meu esperit.

___________________________________

R. Descartes, Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 33) .

Original en castellà

Llamo idea a todo lo que el espíritu concibe de un modo inmediato.

De entre mis pensamientos, unos son como imágenes de cosas, y a éstos solos conviene con propiedad el nombre de «idea».

__________________________________


De esas ideas, unas me parecen nacidas conmigo, otras extrañas y venidas de fuera, y otras hechas e inventadas por mí mismo. Pues tener la facultad de concebir lo que es en general una cosa, o una verdad, o un pensamiento, me parece proceder únicamente de mi propia naturaleza; pero si oigo ahora un ruido, si veo el sol, si siento calor, he juzgado hasta el presente que esos sentimientos procedían de ciertas cosas existentes fuera de mí; y, por último, me parece que las sirenas, los hipogrifos y otras quimeras de ese género, son ficciones e invenciones de mi espíritu.

___________________________________