Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: la intuïció»

De Wikisofia

 
(3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Service=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 15: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Així doncs, és evident que hem d'arribar a conèixer les premisses primàries per inducció, doncs el mètode pel qual àdhuc la percepció sensible sembra en nosaltres l'universal és inductiu. Ara bé, d'entre els estats de pensament pels quals captem la veritat, uns són infal·liblement veritables, mentre que uns altres admeten error: l'opinió, per exemple, el càlcul; el conèixer científic, en canvi, i la intuïció són sempre veritables; a més, cap altra espècie de pensament, excepte la intuïció, és més exacte que el coneixement científic, mentre que les premisses primàries són més cognoscibles que les demostracions i tot coneixement científic és discursiu. De totes aquestes consideracions es dedueix que no hi haurà coneixement científic de les premisses primàries, i ja que, excepció feta de la intuïció, res pot ser més veritable que el coneixement científic, serà la intuïció la que aprehèn les premisses primeres, conclusió que també es dedueix del fet que la demostració no pot ser la font originària de la demostració, ni, per tant, el coneixement científic del coneixement científic. Si, doncs, és ella l'altra espècie única de pensament veritable fos del coneixement científic, la intuïció serà la font originària del coneixement científic.
+
Així doncs, és evident que hem d'arribar a conèixer les premisses primàries per inducció, doncs el mètode pel qual àdhuc la percepció sensible sembra en nosaltres l'universal és inductiu. Ara bé, d'entre els estats de pensament pels quals captem la veritat, uns són infal·liblement veritables, mentre que uns altres admeten error: l'opinió, per exemple, el càlcul; el conèixer científic, en canvi, i la intuïció són sempre veritables; a més, cap altra espècie de pensament, excepte la intuïció, és més exacte que el coneixement científic, mentre que les premisses primàries són més cognoscibles que les demostracions i tot coneixement científic és discursiu. De totes aquestes consideracions es dedueix que no hi haurà coneixement científic de les premisses primàries, i ja que, excepció feta de la intuïció, res pot ser més veritable que el coneixement científic, serà la intuïció la que aprehèn les premisses primeres, conclusió que també es dedueix del fet que la demostració no pot ser la font originària de la demostració, ni, per tant, el coneixement científic del coneixement científic. Si, doncs, és ella l'altra espècie única de pensament veritable fora del coneixement científic, la intuïció serà la font originària del coneixement científic.
 
{{Ref|Ref=''Analítica posterior'', 100b (''Obras completas'', Aguilar, Madrid 1973, p. 413).|Títol=Analítica posterior'', 100b (''Obras completas|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Analítica posterior'', 100b (''Obras completas'', Aguilar, Madrid 1973, p. 413).|Títol=Analítica posterior'', 100b (''Obras completas|Cita=true}}
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 00:00, 8 set 2018

Així doncs, és evident que hem d'arribar a conèixer les premisses primàries per inducció, doncs el mètode pel qual àdhuc la percepció sensible sembra en nosaltres l'universal és inductiu. Ara bé, d'entre els estats de pensament pels quals captem la veritat, uns són infal·liblement veritables, mentre que uns altres admeten error: l'opinió, per exemple, el càlcul; el conèixer científic, en canvi, i la intuïció són sempre veritables; a més, cap altra espècie de pensament, excepte la intuïció, és més exacte que el coneixement científic, mentre que les premisses primàries són més cognoscibles que les demostracions i tot coneixement científic és discursiu. De totes aquestes consideracions es dedueix que no hi haurà coneixement científic de les premisses primàries, i ja que, excepció feta de la intuïció, res pot ser més veritable que el coneixement científic, serà la intuïció la que aprehèn les premisses primeres, conclusió que també es dedueix del fet que la demostració no pot ser la font originària de la demostració, ni, per tant, el coneixement científic del coneixement científic. Si, doncs, és ella l'altra espècie única de pensament veritable fora del coneixement científic, la intuïció serà la font originària del coneixement científic.

Analítica posterior, 100b (Obras completas, Aguilar, Madrid 1973, p. 413).

Original en castellà

Así pues, es evidente que hemos de llegar a conocer las premisas primarias por inducción, pues el método por el que aun la percepción sensible siembra en nosotros el universal es inductivo. Ahora bien, de entre los estados de pensamiento por los que captamos la verdad, unos son infaliblemente verdaderos, mientras que otros admiten error: la opinión, por ejemplo, el cálculo; el conocer científico, en cambio, y la intuición son siempre verdaderos; además, ninguna otra especie de pensamiento, excepto la intuición, es más exacto que el conocimiento científico, mientras que las premisas primarias son más cognoscibles que las demostraciones y todo conocimiento científico es discursivo. De todas estas consideraciones se deduce que no habrá conocimiento científico de las premisas primarias, y puesto que, excepción hecha de la intuición, nada puede ser más verdadero que el conocimiento científico, será la intuición la que aprehende las premisas primeras, conclusión que también se deduce del hecho de que la demostración no puede ser la fuente originaria de la demostración, ni, por consiguiente, el conocimiento científico del conocimiento científico. Si, pues, es ella la otra especie única de pensamiento verdadero fuera del conocimiento científico, la intuición será la fuente originaria del conocimiento científico.