Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Cornford»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Cornford|Idioma=Español}} En Homer, i en general en el pensament jonio, ens trobem amb una creença pro...».)
 
m (Text de reemplaçament - " la destinació" a " el destí")
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Cornford|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Cornford|Idioma=Español}}
  
En Homer, i en general en el pensament jonio, ens trobem amb una creença profunda en la destinació (Moira) quan ordenació que limita tots els poders individuals, divins o humans; veiem, a més, que tal ordenació s'assembla més a un decret d'obligació moral que no a una delimitació de mera impossibilitat física.
+
En Homer, i en general en el pensament joni, ens trobem amb una creença profunda en el destí (Moira) com a ordenació que limita tots els poders individuals, divins o humans; veiem, a més, que tal ordenació s'assembla més a un decret d'obligació moral que no a una delimitació de mera impossibilitat física.
{{Ref|Ref=F. M. Cornford, ''De la religió a la filosofia'', Ariel, Barcelona 1984, p. 28.|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=F. M. Cornford, ''De la religión a la filosofía'', Ariel, Barcelona 1984, p. 28.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 23:40, 7 set 2018

En Homer, i en general en el pensament joni, ens trobem amb una creença profunda en el destí (Moira) com a ordenació que limita tots els poders individuals, divins o humans; veiem, a més, que tal ordenació s'assembla més a un decret d'obligació moral que no a una delimitació de mera impossibilitat física.

F. M. Cornford, De la religión a la filosofía, Ariel, Barcelona 1984, p. 28.

Original en castellà

En Homero, y en general en el pensamiento jonio, nos encontramos con una creencia profunda en el destino (Moira) en cuanto ordenación que limita todos los poderes individuales, divinos o humanos; vemos, además, que tal ordenación se parece más a un decreto de obligación moral que no a una delimitación de mera imposibilidad física.