Diferència entre revisions de la pàgina «Oblit»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "del temps" a "d'el temps") |
|||
| (6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Incapacitat d'evocar records que d'alguna manera han d'estar emmagatzemats en la [[memòria|memòria]]. L'origen de l'oblit són normalment deficiències en la forma de fixació del record o en la manera de recuperar- | + | Incapacitat d'evocar records que d'alguna manera han d'estar emmagatzemats en la [[memòria|memòria]]. L'origen de l'oblit són normalment deficiències en la forma de fixació del record o en la manera de recuperar-lo, o simplement destrucció de les petjades mnemòniques (de la memòria). Com a causes directes de l'oblit se'n solen citar igualment tres: el desús, la interferència o la repressió (Cf. L. Pinillos,'' Principios de psicología'', Alianza, Madrid 1975, p.389.[[Recurs:Cita de Pinillos|vegeu referència]]). Amb el desús del record i amb el pas del temps la petjada mnemònica s'erosiona i acaba per desaparèixer. La interferència suposa una certa incompatibilitat entre els records i l'oblit: es produeix per l'activitat desplegada entre l'adquisició i la recuperació del record. Hi ha interferència o inhibició retroactiva si cada nova adquisició dificulta records anteriors, i hi ha interferència proactiva si el record adquirit impedeix la fixació d'un nou record. [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] interpreta la repressió com un «oblit motivat»; la seva funció és la de servir com a mecanisme de defensa per a protegir la [[psique]] de records dolorosos . |
{{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Com}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Com}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:05, 7 set 2018
Incapacitat d'evocar records que d'alguna manera han d'estar emmagatzemats en la memòria. L'origen de l'oblit són normalment deficiències en la forma de fixació del record o en la manera de recuperar-lo, o simplement destrucció de les petjades mnemòniques (de la memòria). Com a causes directes de l'oblit se'n solen citar igualment tres: el desús, la interferència o la repressió (Cf. L. Pinillos, Principios de psicología, Alianza, Madrid 1975, p.389.vegeu referència). Amb el desús del record i amb el pas del temps la petjada mnemònica s'erosiona i acaba per desaparèixer. La interferència suposa una certa incompatibilitat entre els records i l'oblit: es produeix per l'activitat desplegada entre l'adquisició i la recuperació del record. Hi ha interferència o inhibició retroactiva si cada nova adquisició dificulta records anteriors, i hi ha interferència proactiva si el record adquirit impedeix la fixació d'un nou record. Freud interpreta la repressió com un «oblit motivat»; la seva funció és la de servir com a mecanisme de defensa per a protegir la psique de records dolorosos .