Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Diògenes Laerci sobre la prolepsi»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Diògenes Laerci sobre la prólepsis|Idioma=Español}} Hi ha a més altres diferències i mutacions d...».) |
|||
| (Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Diògenes Laerci sobre la | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Diògenes Laerci sobre la prolepsi|Idioma=Español}} |
| − | Hi ha a més altres diferències i mutacions d'axiomes les incidències dels quals, de veritables els tornen falsos i oposats, dels quals parlarem llargament. Raciocini, segons trobem en els escrits de Crinis, és el que consta d'un lema o de molts, de la | + | Hi ha a més altres diferències i mutacions d'axiomes les incidències dels quals, de veritables els tornen falsos i oposats, dels quals parlarem llargament. Raciocini, segons trobem en els escrits de Crinis, és el que consta d'un lema o de molts, de la prolepsi i de la conclusió, verbigràcia aquest: ''Si és de dia hi ha llum; aquí és de dia; per tant, hi ha llum''. El ''si és de dia hi ha llum'' és el lema; ''aquí és de dia,'' la prolepsi; i ''després hi ha llum'', la conclusió. El ''trop'' o ''manera'' és com a figura de raciocini, verbigràcia aquest: ''Si existeix A, també B; aquí existeix el primer; per tant també el segon.'' El ''logotrop'' és el que consta d'ambdues coses, verbigràcia,'' Si viu Plató, respira Plató; és cert el primer, consegüentment també el segon.'' El logotrop es va introduir en les composicions de raciocinis llargs, per no usar de prolepsi quan era llarga, ni posar conclusió, sinó inferir compendiosament en aquesta forma: ''Existeix A; per tant, també B''. |
{{Ref|Ref=Diògenes Laerci sobre Zenó de Cítion, en ''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, ''Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, llibre VII § 54, p.65. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del S.XVIII).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Diògenes Laerci sobre Zenó de Cítion, en ''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, ''Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, llibre VII § 54, p.65. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del S.XVIII).|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:11, 23 ago 2018
Hi ha a més altres diferències i mutacions d'axiomes les incidències dels quals, de veritables els tornen falsos i oposats, dels quals parlarem llargament. Raciocini, segons trobem en els escrits de Crinis, és el que consta d'un lema o de molts, de la prolepsi i de la conclusió, verbigràcia aquest: Si és de dia hi ha llum; aquí és de dia; per tant, hi ha llum. El si és de dia hi ha llum és el lema; aquí és de dia, la prolepsi; i després hi ha llum, la conclusió. El trop o manera és com a figura de raciocini, verbigràcia aquest: Si existeix A, també B; aquí existeix el primer; per tant també el segon. El logotrop és el que consta d'ambdues coses, verbigràcia, Si viu Plató, respira Plató; és cert el primer, consegüentment també el segon. El logotrop es va introduir en les composicions de raciocinis llargs, per no usar de prolepsi quan era llarga, ni posar conclusió, sinó inferir compendiosament en aquesta forma: Existeix A; per tant, també B.
| Diògenes Laerci sobre Zenó de Cítion, en Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, llibre VII § 54, p.65. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del S.XVIII). |
Original en castellà
Hay además otras diferencias y mutaciones de axiomas cuyas incidencias, de verdaderos los vuelven falsos y opuestos, de los cuales hablaremos largamente. Raciocinio, según hallamos en los escritos de Crinis, es el que consta de un lema o de muchos, de la prólepsis y de la conclusión, verbigracia éste: Si es de día hay luz; atqui es de día; luego hay luz. El si es de día hay luz es el lema; atqui es de día, la prólepsis; y luego hay luz, la conclusión. El tropo o modo es como figura de raciocinio, verbigracia éste: Si existe A, también B; atqui existe lo primero; luego también lo segundo. El logotropo es el que consta de ambas cosas, verbigracia, Si vive Platón, respira Platón; es cierto lo primero, luego también lo segundo. El logotropo se introdujo en las composiciones de raciocinios largos, para no usar de prólepsis cuando era larga, ni poner conclusión, sino inferir compendiosamente en esta forma: Existe A; luego también B.
Diógenes Laercio sobre Zenón de Citio, en Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, libro VII § 54, p.65. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del S.XVIII).