Oracles caldeus

Text del segle II dC, escrit en hexàmetres, degut, probablement, a Joan el Teürg, de tipus semblant als escrits hermètics. A diferència d'aquests, teòricament basats en un saber suprem egipci relacionat amb Thot (o Theut), es vincula a un pretès saber superior d'origen caldeo. Segons el seu autor, aquest text, que insisteix en la noció d'una tríade o trinitat fonamental, a partir de la qual s'interpreta tota la realitat, li hauria estat revelat pels déus. El seu contingut, que és molt semblant a la filosofia de Numeni d'Apamea, conté molts aspectes del platonisme mitjà i del neopitagorisme. Alguns filòsofs neoplatònics tardans van considerar aquest text com un veritable llibre sagrat, com ho és la Bíblia pels cristians. En aquest text s'exposa la doctrina de la teúrgia o màgia aplicada a la religiositat que permet al teúrgo evocar als déus i tractar directament amb ells. Aquestes doctrines van influir, entre altres autors, en Plethon i en el moviment platònic florentí.