Diferència entre revisions de la pàgina «Spinoza: el conatus»
De Wikisofia
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Spinoza: el conatus|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Spinoza: el conatus|Idioma=Español}} | ||
| − | |||
| − | Com més s'esforça cadascú a buscar la seva utilitat, és as dir, a conservar el seu ser, i com més ho aconsegueix, tant més dotat de virtut està; i al contrari, | + | Com més s'esforça cadascú a buscar la seva utilitat, és as dir, a conservar el seu ser, i com més ho aconsegueix, tant més dotat de virtut està; i al contrari, en la mesura que descura la conservació de la seva utilitat –això és, del seu ser–, en aquesta mesura és impotent. [...] |
| − | Ningú pot desitjar ser feliç, obrar bé i viure bé, si no desitja al mateix temps ser, obrar i viure, | + | Ningú pot desitjar ser feliç, obrar bé i viure bé, si no desitja al mateix temps ser, obrar i viure, és a dir, existir en acte. [...] |
El desig, en efecte, de viure feliçment, o sigui, de viure i obrar bé, etc., és l'essència mateixa de l'home, és a dir, l'esforç que cadascun realitza per a conservar el seu ser. | El desig, en efecte, de viure feliçment, o sigui, de viure i obrar bé, etc., és l'essència mateixa de l'home, és a dir, l'esforç que cadascun realitza per a conservar el seu ser. | ||
{{Ref|Ref=''Ética demostrada según el orden geométrico'', Parte I, definiciones, proposición XX-XXI (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 286-288).|Títol=Ética demostrada según el orden geométrico|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Ética demostrada según el orden geométrico'', Parte I, definiciones, proposición XX-XXI (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 286-288).|Títol=Ética demostrada según el orden geométrico|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:04, 20 ago 2018
Com més s'esforça cadascú a buscar la seva utilitat, és as dir, a conservar el seu ser, i com més ho aconsegueix, tant més dotat de virtut està; i al contrari, en la mesura que descura la conservació de la seva utilitat –això és, del seu ser–, en aquesta mesura és impotent. [...]
Ningú pot desitjar ser feliç, obrar bé i viure bé, si no desitja al mateix temps ser, obrar i viure, és a dir, existir en acte. [...]
El desig, en efecte, de viure feliçment, o sigui, de viure i obrar bé, etc., és l'essència mateixa de l'home, és a dir, l'esforç que cadascun realitza per a conservar el seu ser.
| Ética demostrada según el orden geométrico, Parte I, definiciones, proposición XX-XXI (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 286-288). |
Original en castellà
el «conatus»
Cuanto más se esfuerza cada cual en buscar su utilidad, esto es, en conservar su ser, y cuanto más lo consigue, tanto más dotado de virtud está; y al contrario, en tanto que descuida la conservación de su utilidad –esto es, de su ser–, en esa medida es impotente. [...]
Nadie puede desear ser feliz, obrar bien y vivir bien, si no desea al mismo tiempo ser, obrar y vivir, esto es, existir en acto. [...]
El deseo, en efecto, de vivir felizmente, o sea, de vivir y obrar bien, etc., es la esencia misma del hombre, es decir, el esfuerzo que cada uno realiza por conservar su ser.