Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la modalitat»
De Wikisofia
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 15: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | El peculiar de les categories de modalitat consisteix que, | + | El peculiar de les categories de modalitat consisteix que, com a determinacions de l'objecte, no amplien gens ni mica el concepte al que serveixen de predicat, sinó que expressen simplement la relació de tal concepte amb la facultat cognoscitiva. Encara que el concepte d'una cosa estigui ja complet, puc seguir preguntant si aquest objecte és simplement possible, si és real o, en el cas que sigui real, si és fins i tot necessari. |
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'',Doctr. trasc. del juicio, A 219 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 241-242).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'',Doctr. trasc. del juicio, A 219 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 241-242).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 18:06, 18 ago 2018
El peculiar de les categories de modalitat consisteix que, com a determinacions de l'objecte, no amplien gens ni mica el concepte al que serveixen de predicat, sinó que expressen simplement la relació de tal concepte amb la facultat cognoscitiva. Encara que el concepte d'una cosa estigui ja complet, puc seguir preguntant si aquest objecte és simplement possible, si és real o, en el cas que sigui real, si és fins i tot necessari.
| Crítica de la razón pura,Doctr. trasc. del juicio, A 219 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 241-242). |
Original en castellà
Lo peculiar de las categorías de modalidad consiste en que, en cuanto determinaciones del objeto, no amplían en lo más mínimo el concepto al que sirven de predicado, sino que expresan simplemente la relación de tal concepto con la facultad cognoscitiva. Aunque el concepto de una cosa esté ya completo, puedo seguir preguntando si ese objeto es simplemente posible, si es real o, en el caso de que sea real, si es incluso necesario.