Recurs:Marx: presentació d'El capital

 Prefaci de la primera edició.

L'obra el primer volum de la qual presento al públic és la continuació de l'escrit publicat per mi en 1859 amb el títol Crítica de l'economia política El llarg interval entre el principi i la continuació es deu a una perllongada malaltia que repetides vegades ha interromput el meu treball.

El primer capítol d'aquest volum conté el resum d'aquell primer escrit. I no només per raons de dependència i de conjunt. L'exposició ha estat millorada. Tant com l'assumpte ho ha permès, desenvolupament aquí amb amplitud molts punts que abans em vaig limitar a assenyalar, i, inversament, em limito a indicar uns altres anteriorment tractats en extens. La història de la teoria del valor de la moneda ha estat, naturalment, suprimida per complet. El lector del meu anterior escrit trobarà, no obstant això, en les notes del primer capítol noves fonts per a l'estudi de la història d'aquesta teoria.

En tota ciència, el principi és difícil. La comprensió del primer capitulo, i sobretot de la part que tracta de l'anàlisi de la mercaderia, oferirà, doncs, les majors dificultats. El que es refereix més de prop a l'anàlisi de la substància i de la magnitud del valor, ho presento de la manera més popular possible. La forma del valor, que es presenta acabada en la forma moneda, és molt simple. Fa més de dos mil anys, no obstant això, que la intel·ligència humana tracta en va de penetrar-la, en tant que ha tingut almenys un èxit aproximat en l'anàlisi de formes molt més complexes i substancials. Per què? Perquè és més fàcil estudiar el cos ja desenvolupat que la cèl·lula. En l'anàlisi de les formes econòmiques, d'altra banda, no podem servir-nos del microscopi ni dels reactius químics; hem de reemplaçar-los amb la força de l'abstracció.

Ara bé, en la societat burgesa, la forma mercaderia del producte del treball, o la forma valor de la mercaderia, és la forma cel·lular econòmica. Per a l'ignorant, la seva anàlisi sembla no ocupar-se sinó de petiteses. En realitat, s'ocupa de menudeses, però igual que d'elles s'ocupa l'anatomia microscòpica.

Excepte la part relativa a la forma del valor, no es podrà, doncs, dir que és difícil entendre aquest llibre. Suposo, per descomptat, lectors que vulguin aprendre alguna cosa nova i vulguin també, per tant, pensar per si mateixos.

El físic observa els fenòmens naturals allí on es presenten més intensos i menys pertorbats per influxos estranys, o, si és possible, fa experiments en condicions que assegurin la marxa regular dels fenòmens. El que haig d'investigar en aquesta obra és el mode de producció capitalista i de les relacions de producció i de tràfic que a ella corresponen. Anglaterra és fins ara el seu lloc clàssic. Vet aquí per què serveix d'il·lustració principal per a la meva exposició teòrica. Però si el lector alemany s'encongís farisaicament d'espatlles davant l'estat del treballador anglès de l'agricultura i de la indústria; si s'acontentés, en el seu optimisme, amb què a Alemanya les coses no estan encara tan dolentes, tindria jo que dir-li: De et fabula narratur!

No es tracta del major o menor grau de desenvolupament dels antagonismes socials que sorgeixen de les lleis naturals de la producció capitalista. Es tracta d'aquestes lleis mateixes, d'aquestes tendències que obren i s'imposen amb una necessitat fèrria. El país industrialment més desenvolupat, no fa més que mostrar als altres el quadre del seu propi avenir.

Però prescindint d'això, on la producció capitalista s'ha nacionalitzat entre nosaltres, a les fàbriques pròpiament dites, per exemple, les condicions són molt pitjors que a Anglaterra, perquè falta el contrapès de les lleis sobre les fàbriques. En totes les altres esferes ens turmenta, el mateix que a tota la resta occidental del continent europeu, no només el desenvolupament de la producció capitalista, sinó també la seva falta de desenvolupament. Juntament amb els mals moderns, ens afligeix tot un seguit de mals heretats, a causa que encara vegeten vells i antiquats modes de producció, amb el seu seguici d'anacròniques relacions polítiques i socials. Sofrim no només del viu, sinó també del mort. Le mort saisit le vif!

L'estadística social d'Alemanya i de la resta occidental del continent europeu és miserable, comparada amb l'anglesa. Així i tot, aixeca prou el vel per a deixar entreveure un cap de medusa. La nostra pròpia situació ens ompliria d'espant si, com a Anglaterra, els nostres governs i parlaments nomenessin periòdicament comissions per a investigar la situació econòmica; si aquestes comissions fossin armades amb la mateixa omnipotència que a Anglaterra per a la investigació de la veritat; si s'aconseguís trobar per a aquest fi homes tan experts, imparcials i francs com els inspectors de fàbriques anglesos, els metges que allí informen sobre la Public Health (salut pública), els comissaris per a investigar l'explotació de les dones i dels nens, les habitacions, l'alimentació, etc. Perseu es cobria amb un núvol per a combatre als monstres; nosaltres, per a negar l'existència de les monstruositats ens submergim en el núvol fins als ulls i les orelles.

Cal no fer-se il·lusions. Així com la guerra de la independència americana del segle XVIII va donar la campanada d'alarma a la classe mitjana europea, la guerra civil americana del segle XIX l'ha donat a la classe treballadora d'Europa. A Anglaterra és palpable el procés de transformació. Arribat a certa altura, ha de repercutir en el continent. Allí es manifestarà en formes més o menys brutals o humanes, segons el grau de desenvolupament de la classe treballadora mateixa. Prescindint de més alts motius, el seu propi interès exigeix, doncs, a les classes avui dominants la supressió de tots els obstacles corregibles per la llei que s'oposin al desenvolupament de la classe treballadora. Per això he donat en aquest volum tant lloc, entre altres coses, a la història, al text i als resultats de la legislació anglesa sobre les fàbriques. Una nació deu i pot aprendre d'una altra. Encara que una societat hagi trobat el camí que per llei natural ha de seguir el seu moviment –i l'objecte final d'aquesta obra és posar al descobert la llei econòmica del moviment de la societat moderna–, no pot saltar ni suprimir per decret les etapes naturals del desenvolupament; però pot escurçar i mitigar els dolors del part.

Una paraula per a evitar possibles confusions. Jo no pinto absolutament de color de rosa al capitalista ni al propietari de la terra, perquè aquí només es tracta de les persones en tant que elles són la personificació de categories econòmiques, els sostenidors de determinades relacions i interessos de classe. Concebent el desenvolupament de la formació econòmica de la societat com un procés natural, des del meu punt de vista menys que des d'un altre algun es pot fer a l'individu responsable de relacions socials de les quals ell mateix és una creació, per més que s'elevi subjectivament sobre elles.

En el camp de l'economia política, la lliure investigació científica troba molts més enemics que en tots els altres camps. La naturalesa peculiar de l'assumpte que tracta crida contra ella al camp de batalla a les més violentes, mesquines i rancoroses passions del cor humà, les fúries de l'interès privat. L'alta Església d'Anglaterra, per exemple, perdona millor l'atac a 38 dels seus 39 articles de fe que a 1/39 de les seves rendes. Avui dia, fins a l'ateisme és una culpa levis, comparat amb la crítica de les relacions de propietat establertes. No es pot, tanmateix, negar un progrés en això. Vegeu, per exemple, el llibre blau publicat en les setmanes últimes: Correspondence with Her Majesty's Missions Abroad, regarding Industrial Questions and Trade's Unions. Els representants de la corona anglesa en l'exterior expressen en ell cruament que a Alemanya, a França i, en una paraula, en tots els països civilitzats del continent europeu, és tan perceptible i tan inevitable com a Anglaterra una transformació de les relacions existents entre el capital i el treball. Al propi temps, de l'altre costat de l'Atlántic, el Sr. Wade, vicepresident dels Estats Units de l'Amèrica del Nord, declarava en meetings públics que, després d'abolida l'esclavitud, estava a l'ordre del dia la transformació del capital i de la propietat territorial. Aquests són signes dels temps que no es poden ocultar amb mantells de porpra ni amb sotanes negres. No volen dir que demà vagin a ocórrer miracles. Mostren com, àdhuc en les classes dominants, neix la idea que la societat actual no és un sòlid cristall, sinó un organisme capaç de transformar-se i constantment en vies de transformació.

El segon volum d'aquesta obra tractarà del procés de circulació del capital (llibre Il) i de les modalitats del procés total (llibre III); el volum tercer i últim (llibre IV), de la història de la teoria.

Acolliré de grat tota crítica científica. Respecte dels prejudicis de l'anomenada opinió pública, a la qual no he fet mai concessions, la meva divisa serà, com sempre, la del gran florentí:

Sequi il tuo corso, i lascia dir le genti!

Londres, 25 de juliol de 1867.

El Capital. Crítica de la economía política, en F. Canals, Textos de los grandes filósofos: edad contemporánea, Herder, Barcelona 1990, p.23-27.