Diferència entre revisions de la pàgina «Albert, Hans»
De Wikisofia
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Albert | |Cognom=Albert | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof alemany, nascut a Colònia (1921), i professor des de 1963 de sociologia i metodologia de la ciència a la universitat de Mannheim, és un dels representants actuals del «[[racionalisme crític|racionalisme crític]]» de [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]]. En l'anomenada [[disputa del positivisme|disputa del positivisme]], es va oposar directament a la postura defensada per [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas,]] a qui critica específicament l'ús que fa de termes com | + | Filòsof alemany, nascut a Colònia (1921), i professor des de 1963 de sociologia i metodologia de la ciència a la universitat de Mannheim, és un dels representants actuals del «[[racionalisme crític|racionalisme crític]]» de [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]]. En l'anomenada [[disputa del positivisme|disputa del positivisme]], es va oposar directament a la postura defensada per [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas,]] a qui critica específicament l'ús que fa de termes com «totalitat» i «dialèctica», que considera dotats només de sentit pragmàtic. |
Les seves obres més conegudes són ''Tractat sobre la raó crítica ''(1968) i ''Defensa del racionalisme crític ''(1971). | Les seves obres més conegudes són ''Tractat sobre la raó crítica ''(1968) i ''Defensa del racionalisme crític ''(1971). | ||
Revisió de 23:23, 9 jul 2018
Avís: El títol a mostrar «Hans Albert» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Albert, Hans».
Filòsof alemany, nascut a Colònia (1921), i professor des de 1963 de sociologia i metodologia de la ciència a la universitat de Mannheim, és un dels representants actuals del «racionalisme crític» de Popper. En l'anomenada disputa del positivisme, es va oposar directament a la postura defensada per J. Habermas, a qui critica específicament l'ús que fa de termes com «totalitat» i «dialèctica», que considera dotats només de sentit pragmàtic.
Les seves obres més conegudes són Tractat sobre la raó crítica (1968) i Defensa del racionalisme crític (1971).