Diferència entre revisions de la pàgina «Filosofia crítica»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|I. Kant La filosofia de Kant quan, segons ell mateix, constitueix un examen, judici o crítica|...».) |
|||
| (7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:kant10.gif|thumb|I. Kant]] | [[File:kant10.gif|thumb|I. Kant]] | ||
| − | La filosofia de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] | + | La filosofia de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] en la mesura que, segons ell mateix, constitueix un examen, judici o [[crítica|crítica]], no dels productes o dels mètodes del [[coneixement|coneixement]] humà, sinó de les possibilitats de coneixement de la mateixa [[raó|raó]]; en concret, de les capacitats de la raó humana per a conèixer alguna cosa [[a priori|''a priori'']] ([[Recurs:Kant: la filosofia crítica|veg. text]]). A l'estudi d'aquestes condicions o possibilitats de coneixement per part de la raó, anomena també Kant [[filosofia transcendental|filosofia transcendental]]. Encara que tota la filosofia kantiana pugui anomenar-se «crítica» o bé pugui distingir-se com «[[criticisme|criticisme]]», front, per exemple, a un [[dogmatisme|dogmatisme]] o un [[escepticisme|escepticisme]], en rigor «filosofia crítica» és la primera part, o la [[propedèutica|''propedèutica'']], de la seva [[metafísica|metafísica]] o filosofia sistemàtica, constituïda per l'examen a què cal sotmetre la raó humana per a conèixer el seu abast i els seus límits. Aquest aspecte fonamental de la filosofia, que inicia amb un autoexamen, o autocrítica, es correspon clarament amb l'ideal d'«atrevir-se a pensar per compte propi», amb el qual Kant resumeix l'esperit de la [[Il·lustració|Il·lustració]] alemanya ([[Recurs:Kant: tota filosofia és crítica|veg. text]]). |
| Línia 64: | Línia 64: | ||
[[neokantisme|neokantisme]] | [[neokantisme|neokantisme]] | ||
| − | [[ | + | [[noümen|''noümen'']] |
[[raó|raó]] | [[raó|raó]] | ||
Revisió de 15:30, 12 juny 2018
La filosofia de Kant en la mesura que, segons ell mateix, constitueix un examen, judici o crítica, no dels productes o dels mètodes del coneixement humà, sinó de les possibilitats de coneixement de la mateixa raó; en concret, de les capacitats de la raó humana per a conèixer alguna cosa a priori (veg. text). A l'estudi d'aquestes condicions o possibilitats de coneixement per part de la raó, anomena també Kant filosofia transcendental. Encara que tota la filosofia kantiana pugui anomenar-se «crítica» o bé pugui distingir-se com «criticisme», front, per exemple, a un dogmatisme o un escepticisme, en rigor «filosofia crítica» és la primera part, o la propedèutica, de la seva metafísica o filosofia sistemàtica, constituïda per l'examen a què cal sotmetre la raó humana per a conèixer el seu abast i els seus límits. Aquest aspecte fonamental de la filosofia, que inicia amb un autoexamen, o autocrítica, es correspon clarament amb l'ideal d'«atrevir-se a pensar per compte propi», amb el qual Kant resumeix l'esperit de la Il·lustració alemanya (veg. text).
Termes relacionats