|
|
| (31 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Tales de Milet.|Idioma=Español}} | + | {{ForaRevisió}} |
| − | 1. Tales, segons escriuen Herodot, Duris i Demòcrit, va tenir per pare a Exami, i per mare a Cleobulina de la família dels Telidas, que són fenicis molt nobles descendents de Cadmo i d'Agenor, com diu també Plató. Va ser el primer que va tenir el nom de ''savi, ''quan es van nomenar així els set, sent arcont a Atenes Damasipo, segons escriu Demetri Falero al Catàleg dels ''arconts''. Va ser fet ciutadà de Milet, havent anat allà en companyia de Neleu, que va ser tirat de Fenícia; o bé, com diuen molts, va ser natural de la mateixa Milet i de sang noble.
| |
| − | | |
| − | 2. Després dels negocis públics es va donar a l'especulació de la Naturalesa. Segons alguns, res va deixar escrit; doncs la ''Astrologia nàutica'' que se li atribueix, diuen és de Focus Samio. Calímac li fa inventor de la Ursa menor, dient en els seus ''Iambes:''
| |
| − | | |
| − | Del carro va ser inventor, els estels del qual
| |
| − | | |
| − | donen rumb als fenicis navegants.
| |
| − | | |
| − | Però, segons uns altres, va escriure dues coses, que són: ''Del ''retorn ''del ''sol ''de ''un ''tròpic a un altre, i De l'equinocci''; «la resta –va dir– era fàcil d'entendre». Alguns són de semblar va ser el primer que va conrear l'Astrologia, i va predicar els eclipsis del sol i mudances de l'aire, com escriu Eudemón en la seva ''Història astrològica; i ''que per aquesta causa ho van celebrar tant Xenòfanes i Herodot. El mateix testifiquen Heràclit i Demòcrit.
| |
| − | | |
| − | 3. Tiénenlo molts pel primer que va defensar la immortalitat de l'ànima; d'aquest nombre és el poeta Querilo. Va ser el primer que va esbrinar la carrera del sol d'un tròpic a un altre; i el primer que, comparant la magnitud del sol amb la de la lluna, va manifestar ser aquesta set-centes vegades menor que aquell, com escriuen alguns. El primer que va anomenar JD4"6V*" (triacada) la tercera dècada del mes; i també el primer, segons alguns, que va disputar de la Naturalesa. Aristòtil i Hípies diuen que Tales va atribuir ànima a coses inanimades, demostrant-ho per la pedra imant i per l'electro. Pàmfila escriu que havent après dels egipcis la Geometria, va inventar el triangle rectangle en un semicercle, i que va sacrificar un bou per la troballa. Uns altres, ho atribueixen a Pitàgores, un dels quals és Apolodor logístic. També va promoure molt el que diu Calímac en els seus ''Iambes'' haver trobat Euforbo Frigio, a saber, el triangle escalè, i altres coses concernents a l'especulació de les línies.
| |
| − | | |
| − | 4. Sembla que en assumptes de govern van ser els seus consells molt útils; doncs havent-hi Creso enviat ambaixadors als de Milet sol·licitant la seva confederació en la guerra contra Cir, el va destorbar Tales, la qual cosa, sortit Cir victoriós, va ser la salvació de Milet. Refereix Clitó que va ser amant de la vida privada i solitària, com llegim en Heràclides. Diuen alguns que va ser casat, i que va tenir un fill anomenat Cibiso; uns altres afirmen que va viure célibe, i va adoptar un fill de la seva germana; i que preguntat per què no procreaba fills, va respondre que «pel molt que desitjava tenir-los». Cuéntase també que estrenyent-li la seva mare al fet que es casés, va respondre que «encara era primerenc»; i que passats alguns anys, urgint la seva mare amb majors instàncies, va dir que «ja era tarda». Escriu Jeroni de Rodes, en el llibre II ''De les coses'' ''memorables, ''que volent Tales manifestar la facilitat amb què podia enriquir-se, com hagués conegut que havia d'haver-hi prest gran collita d'oli, va prendre en arrendament molts olivares, i va guanyar moltíssims diners.
| |
| − | | |
| − | 5. Va dir que «l'aigua és el primer principi de les coses; que el món està animat i ple d'esperits». Va ser inventor de les estacions de l'any, i va assignar a aquest tres-cents seixanta-cinc dies. No va tenir mestre algun, excepte que viatjant per Egipte es va familiaritzar amb els sacerdots d'aquella nació. Jeroni diu que va mesurar les piràmides per mitjà de l'ombra, proporcionant-la amb la nostra quan és igual al cos. I Minies afirma que va viure en companyia de Trasíbulo, tirà de Milet.
| |
| − | | |
| − | 6. Sabut és el del trípode que van trobar en el mar uns pescadors, i el poble de Milet ho va enviar als savis. Va ser el cas que certs joves jonis van comprar a uns pescadors de Milet un llanci de xarxa, i com en ella traguessin un trípode, es va moure controvèrsia sobre això, fins que els milesis van consultar l'oracle de Delfos, la deïtat del qual va respondre:
| |
| − | | |
| − | A Febus pregunteu, prole milesia,
| |
| − | | |
| − | que el seu ha de ser el trípode? Doncs doneu-li
| |
| − | | |
| − | a qui anàs el primer dels savis.
| |
| − | | |
| − | Diéronlo, doncs, a Tales; Tales ho va donar a un altre savi; aquest a un altre, fins que va parar en Soló; el qual dient que «Déu era el primer savi» va enviar el trípode a Delfos.
| |
| − | | |
| − | 7. D'una altra manera explica això Calímac en els seus ''Iambes, ''com pres de Leandri Milesi. «Cert arcade –diu– anomenat Baticles, va deixar una tassa perquè es donés al primer dels savis. Havent-la donat a Tales, i volta al mateix fet el gir dels altres savis, la va donar a Apol·lo Didimeo, dient, segons Calímac:
| |
| − | | |
| − | Governant Nileo als milesis
| |
| − | | |
| − | va fer a Déu Tales aquest do preciós
| |
| − | | |
| − | que dues vegades havia rebut.»
| |
| − | | |
| − | La qual cosa, narrat en prosa, diu: «Tales Milesi, fill d'Exami, va dedicar a Apol·lo Dèlfic aquest il·lustre do que havia rebut dues vegades dels grecs.» El que va portar la tassa d'uns savis a un altre era fill de Batilo, i es deia Tirión, com diu Eleusis en el llibre ''D'Aquil·les'', i Alejo Mindio en el nono ''De les coses fabuloses.''
| |
| − | | |
| − | 8. Èudox de Cnidos i Evantes Milesi diuen que Creso va donar una copa d'or a cert amic seu perquè la regalés al més savi de Grècia, i que havent-la donat a Tales, d'un a un altre savi va anar a parar a Quiló. Preguntat Apol·lo «qui fos més savi que Quiló», va respondre que Misó. D'aquest parlarem més endavant. Èudox posa a Misó per Cleòbul, i Plató ho posa per Periandre. La resposta d'Apol·lo va ser:
| |
| − | | |
| − | Cert Misó Eteo, fill de Queno,
| |
| − | | |
| − | en la ciència sublim és més perit.
| |
| − | | |
| − | Qui va fer la pregunta va ser Anacarsis. Démaco Plateense i Clearco diuen que Creso va enviar la tassa a Pítaco, i d'ell va girar pels altres savis; però Andrón, tractant del trípode afirma que els argivos van posar el trípode per premi de la virtut al més savi dels grecs i havent estat jutjat Aristodemo Esparciata, aquest ho va cedir a Quiló.
| |
| − | | |
| − | * Fa Alceo memòria d'Aristodemo en aquesta forma:
| |
| − | *
| |
| − | * Va pronunciar l'Esparciata Aristodemo
| |
| − | *
| |
| − | * aquella nobilísima sentència:
| |
| − | *
| |
| − | * «El ric és savi; el pobre, mai bo».
| |
| − | | |
| − | 9. Alguns diuen quePeriandro va enviar a Trasíbulo, tirà de Milet, una nau carregada, i havent sotsobrat en els mars de Cos, van trobar després el trípode uns pescadors. Però Fanódico escriu que va ser trobat en el mar d'Atenes, remès a la ciutat, i per decret públic enviat a Biante. El perquè es dirà quan tractem de Biante. Uns altres diuen que ho va fabricar Vulcà, i ho va regalar a Pélope el dia dels seus nupcias; que va venir a quedar en poder de Menelao; que ho va robar Alexandre amb Helena i, finalment, Lácenas ho va llançar al mar de Cos, dient que sena causa de discòrdia. Després, havent-hi uns de Lebedo comprat dels pescadors un llanci de xarxa i agafat el trípode, es va moure contesa sobre això. Van arribar a Cos les querelles; però com res es decidís, van donar part a Milet, que era la capital. Van enviar els milesis comissionats perquè ajustessin aquell negoci, però no havent pogut aconseguir-ho, van prendre les armes contra Cos. Veient que morien molts d'una i una altra part, va dir l'oracle «es donés el trípode a l'home més savi», i ambdues parts van convenir a donar-ho a Tales. Aquest ho va dedicar a Apol·lo Didimeo. Als de Cos els va donar l'oracle aquesta resposta:
| |
| − | | |
| − | * No cessarà de Cos i de Milet
| |
| − | *
| |
| − | * la famosa contesa, mentrestant
| |
| − | *
| |
| − | * que aquest trípode d'or (que Vulcà
| |
| − | *
| |
| − | * va tirar al mar) no traieu de la vostra pàtria
| |
| − | *
| |
| − | * i arriba a casa de l'home que sàpiga
| |
| − | *
| |
| − | * el passat, present i esdevenidor.
| |
| − | *
| |
| − | * I als milesis, va dir:
| |
| − | *
| |
| − | * A Febus pregunteu, prole milesia...?
| |
| − | | |
| − | com ja vam dir. Però d'això ja prou.
| |
| − | | |
| − | 10. Hermipo en les ''Vida ''atribueix a Tales el que uns altres refereixen de Sòcrates. «Deia –escriu Hermipo– que per tres coses donava gràcies a la fortuna: la primera, per haver nascut home i no bèstia; segona, home i no dona, tercera, grec i no bàrbar.» Es refereix que havent-lo una vella tret de casa perquè observés els estels, va caure en un clot, i com es queixés de la caiguda, li va dir la vella: «Oh, Tales, tu presumeixes veure el que està en el cel, quan no veus el que tens als peus!» Ja va notar Timó que va ser molt aplicat a l'Astronomia, i el nomena en les seves ''Sàtires'', dient:
| |
| − | | |
| − | Així com el gran Tales
| |
| − | | |
| − | astrònom va ser i savi entre els set.
| |
| − | | |
| − | No va escriure més, segons diu Lobó Argiv, que fins a uns dos-cents versos; i que al seu retrat es van posar aquests:
| |
| − | | |
| − | Tales és el present a qui Milet
| |
| − | | |
| − | en el seu si va nodrir; i avui li dedica,
| |
| − | | |
| − | com el major astrònom, la seva imatge.
| |
| − | | |
| − | Entre els versos ''adomeros'', aquests són de Tales:
| |
| − | | |
| − | * Indici i senyal d'ànim prudent
| |
| − | *
| |
| − | * ens dóna qui parla poc.
| |
| − | *
| |
| − | * Alguna cosa sabia,
| |
| − | *
| |
| − | * alguna cosa il·lustre tria sempre:
| |
| − | *
| |
| − | * Infringiràs així loquacitats.
| |
| − | | |
| − | 11. Per seves s'expliquen aquestes sentències: «Dels éssers, el més antic és Déu, perquè és ingènit; el més bell és el món, perquè és obra de Déu; el més gran és l'espai, perquè ho tanca tot; el més veloç és l'enteniment, perquè corre per tot; el més fort és la necessitat, perquè tot ho venç; el més savi és el temps, perquè tot ho descobreix.» Va dir que «entre la mort i la vida no hi ha diferència alguna»; i atribuint-li un dient: «Doncs per què no et mors tu?», va respondre: «Perquè no hi ha diferència.» A un que desitjava saber qui va ser primer, la nit o el dia, va respondre: «La nit va ser un dia abans que el dia.» Preguntant-li un altre si els déus veien les injustícies dels homes, va respondre: «I àdhuc fins als pensaments.» A un adúlter que li va preguntar si juraria no haver adulterat, va respondre: «Doncs no és pitjor el perjuri que l'adulteri?»
| |
| − | | |
| − | 12. Preguntat què cosa és difícil va respondre: «El conèixer-se a si mateix.» I també, quina cosa és fàcil va dir: «Donar consell a uns altres.» Quina cosa és suavíssima? «Aconseguir el que es desitja.» Quina cosa és Déu? «El que no té principi ni fi.» Quina cosa veiem rares vegades? «Un tirà vell.» Com sofrirà un més fàcilment els infortunis? «Veient als seus enemics pitjor tractats de la fortuna.» Com viurem millor i més santament? «No cometent el que reprendemos en uns altres » Qui és feliç? «El sa de cos, abundant en riqueses i dotat d'enteniment.» Deia que «ens hem d'acordar dels amics absents tant com dels presents. Que no l'hermosear l'exterior és cosa lloable, sinó l'adornar l'esperit amb les ciències». «No t'enriqueixis –deia també– amb injustícies; ni publiquis secret que se t'ha fiat. El bé que fessis als teus pares, espera-ho dels teus fills.» Va ser de l'opinió que les inundacions del Nil són causades pels vents etesios que bufen contra corrent.
| |
| − | | |
| − | 13. Diu Apolodor, en les seves Cròniques, que Tales va néixer l'any primer de l'Olimpíada XXXV, i va morir el setanta-vuit de la seva edat, o bé el noranta, havent mort en l'Olimpíada LVIIL com escriu Sosícrates. Va viure en els temps de Creso, a qui va prometre li faria passar pel riu Hales sense pont, això és, dirigint les aigües per un altre álveo.
| |
| − | | |
| − | 14. Demetri de Magnesia, en l'obra que va escriure dels ''Colombroños'', diu va haver-hi altres cinc Tales. El primer va ser un retòric calanciano, imitador menyspreable; el segon, un pintor sicionio molt enginyós; el tercer, va ser molt antic i del temps d'Hesíode, Homer i Licurgo; la cambra, ho nomena Duris en el seu ''Llibre ''de la Pintura; i el cinquè és modern i de poc nom, del qual fa memòria Dionís en la seva Critica.
| |
| − | | |
| − | 15. Tales el savi va morir estant en uns espectacles gimnàstics, afligit de la calor, set i debilitat pròpia, perquè era ja vell. En el seu sepulcre es va posar aquest epigrama:
| |
| − | | |
| − | * Túmulo esclarit, encara que petit,
| |
| − | *
| |
| − | * és aquest; doncs tanca la grandesa
| |
| − | *
| |
| − | * dels orbes celestes, que abreujats,
| |
| − | *
| |
| − | * va tenir en el seu enteniment el savi Tales.
| |
| − | | |
| − | Un altre hi ha meu en el llibre I dels ''Epigrames, o Col·lecció de metres'', i és:
| |
| − | | |
| − | * Les gimnàstiques lluites observant
| |
| − | *
| |
| − | * atent en l'estadi el savi Tales,
| |
| − | *
| |
| − | * l'arrabassà Júpiter Eleo
| |
| − | *
| |
| − | * Bé va fer a apropar-lo als estels,
| |
| − | *
| |
| − | * quan per la vellesa ja no podia
| |
| − | *
| |
| − | * els estels mirar des de la terra.
| |
| − | | |
| − | De Tales és aquella sentència: «Coneix-te a tu mateix», encara que Antístenes, en les Successions, diu que és de Femonoe, i se la va arrogar Quiló.
| |
| − | | |
| − | 18. S'atribueixen a Tales les epístoles següents:
| |
| − | | |
| − | TALES A FERÈCIDES
| |
| − | | |
| − | «He sabut ets el primer joni que estàs per a publicar a Grècia un escrit sobre les coses divines. Per ventura serà millor consell publicar aquestes coses per escrit que no fiar-les a alguns pocs que no facin molt cas del bé comú. Volgués, si tens gust, em comuniquessis el que escrius; i àdhuc si ho permets, passaré a Sirón a veure't, perquè cert no som tan estòlids jo i Soló Atenès, que havent navegat a Creta a fi de fer les nostres observacions, i a Egipte per a comunicar amb els sacerdots i astrònoms, ho deixem de fer ara per a anar a veure't. Anirà, doncs, Soló amb mi si agrades, ja que tu, enamorat d'aquest país, poques vegades passes a Jònia, ni sol·licites la comunicació amb els forasters; més aviat, segons penso, l'escriure és la teva única ocupació. Nosaltres, que res escrivim, viatgem per Grècia i Àsia».
| |
| − | | |
| − | 19. TALES A SOLÓ
| |
| − | | |
| − | «Si et vas d'Atenes, crec pots habitar amb molta comoditat a Milet, com que és colònia vostra, doncs en ella no sofriràs molèstia alguna. Si abomines els tirans de Milet, com executes amb tots els altres tirans, podràs viure alegre en companyia de nosaltres els teus amics. Biante et va enviar a dir passessis a Priena; si determines viure en Priena, anirem també nosaltres a habitar amb tu».
| |
| − | | |
| − | | |
| − | Va dir el savi Quiló Lacedemoni:
| |
| − | | |
| − | «Tot excés és danyós: obrar a temps
| |
| − | | |
| − | és el millor obrar i més laudable».
| |
| − | | |
| − | 17. Es discuteix el seu nombre; doncs Leandre posa a Leofant Gorsiada, natural de Lebedo o d'Efes, i a Epimènides Cretense, en comptes de Cleòbul i Misó; Plató, en el seu ''Protàgores'', posa a Misó per Periandre. Eforo, per Misó a Anacarsis; uns altres afegeixen a Pitàgores. Dicearc, per consentiment general, posa quatre, que són: Tales, Biante, Pitaco i Soló. Després nomena altres sis: Aristodemo, Pàmfila, Quiló Lacedemonio, Cleòbul, Anacarsis i Periandre; dels quals tria tres. Alguns afegeixen a Acusilao i a Caba o Escabra Argivo. Hermijo, en el seu tractat ''dels'' ''savis, ''posa disset, i deixa que el lector triï d'ells els set que vulgui. Són aquests: Soló, Tales, Pitaco, Biante, Quiló, (Misó), Cleòbul, Periandre, Anacarsis, Acusilao, Epimènides, Leofant, Ferècides, Aristodemo, Pitàgores, Laso (fill de Carmantides o de Simbrino, o bé, segons diu Aristoxen, fill de Cabrino Hermioneo) i Anaxàgores. Finalment, Hipoboto, en el seu llibre ''dels'' ''filòsofs, els ''posa en l'ordre següent: Orfeu, Lli, Soló, Periandre, Anacarsis, Cleòbul, Misó, Tales, Biante, Pitaco, Epicarm i Pitàgores.
| |
| − | {{Ref|Ref=''Vidas de los más ilustres filósofos griegos,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.26-32. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).|Títol=Vidas de los más ilustres filósofos griegos,|Cita=true}}
| |
| − | | |
| − | {{InfoWiki}}
| |