Diferència entre revisions de la pàgina «Test»
De Wikisofia
(apostrofacions) |
m (bot: - estandarditzada, això és, + estandarditzada, és a dir,) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(de l'anglès, ''test'', prova)</small> | <small>(de l'anglès, ''test'', prova)</small> | ||
| − | Procediment objectiu de mesurament utilitzat en [[psicometria|psicometria]], que consisteix en una prova experimental, o un reactiu, que sotmet a un subjecte a una situació estandarditzada, | + | Procediment objectiu de mesurament utilitzat en [[psicometria|psicometria]], que consisteix en una prova experimental, o un reactiu, que sotmet a un subjecte a una situació estandarditzada, és a dir, d'aplicació uniforme, en la qual duu a terme un [[comportament|comportament]] predeterminat susceptible de ser avaluat, quantificat, comparat i interpretat. Els tests solen emprar-se, en qualsevol àmbit de la [[psicologia diferencial|psicologia diferencial]], com a mitjans de diagnòstic i pronòstic de la capacitat de la [[intel·ligència|intel·ligència]], classes d'aptituds i característiques de la [[personalitat|personalitat]]. Dos són els problemes fonamentals que presenta l'aplicació de tests: la ''fiabilitat ''del test (''reliability''), o sigui, si mesura precisament el que pretén mesurar, i la ''validesa (validity)'', això és, si mesura amb suficient precisió; d'aquests problemes de mesurament tracta justament, en [[psicologia|psicologia]], la teoria dels tests. |
Aquests problemes apareixen ja en l'aplicació del primer test de la història de la psicologia, el de [[Autor:Binet, Alfred|Binet]], o de Binet-Simon, introduït per Henry Goddard (1866-1957) en els EUA, i que aplicat als immigrants que arribaven al port de Nova York va donar com a resultat que més del 80% de jueus, hongaresos, russos i italians eren febles mentals; es va observar, finalment, que els tests emprats no eren fiables. Utilitzats massivament, en els començaments de la Primera Guerra mundial en els EUA, per R.M. Yerkes (1876-1956), president de l'Associació Psicològica Americana, que va emprar els «Army Alpha Testing Program» (no analfabets) i «Army Beta Testing Program» (analfabets) amb més de milió i mitjà de reclutes, després de successives noves adaptacions, entre elles la de L.M. Terman (1916), es va difondre ràpidament el seu ús aplicat als més diversos àmbits de la conducta humana. | Aquests problemes apareixen ja en l'aplicació del primer test de la història de la psicologia, el de [[Autor:Binet, Alfred|Binet]], o de Binet-Simon, introduït per Henry Goddard (1866-1957) en els EUA, i que aplicat als immigrants que arribaven al port de Nova York va donar com a resultat que més del 80% de jueus, hongaresos, russos i italians eren febles mentals; es va observar, finalment, que els tests emprats no eren fiables. Utilitzats massivament, en els començaments de la Primera Guerra mundial en els EUA, per R.M. Yerkes (1876-1956), president de l'Associació Psicològica Americana, que va emprar els «Army Alpha Testing Program» (no analfabets) i «Army Beta Testing Program» (analfabets) amb més de milió i mitjà de reclutes, després de successives noves adaptacions, entre elles la de L.M. Terman (1916), es va difondre ràpidament el seu ús aplicat als més diversos àmbits de la conducta humana. | ||
| − | Es divideixen normalment en tests de ''desenvolupament'', ''coneixements i rendiment'', d{{'}}''aptituds específiques'', | + | Es divideixen normalment en tests de ''desenvolupament'', ''coneixements i rendiment'', d{{'}}''aptituds específiques'', d{{'}}''intel·ligència'', de ''personalitat'' i '' clínics''. En F. Dorsch, ''Diccionario de psicología'', Herder, Barcelona 1985, p. 885-955, se'n pot veure un índex sistemàtic en una llista de 775 tests ([[Bibliografia:Referència bibliogràfica de F. Dorsch|veg. referència]]). |
Revisió de 13:24, 4 juny 2018
(de l'anglès, test, prova)
Procediment objectiu de mesurament utilitzat en psicometria, que consisteix en una prova experimental, o un reactiu, que sotmet a un subjecte a una situació estandarditzada, és a dir, d'aplicació uniforme, en la qual duu a terme un comportament predeterminat susceptible de ser avaluat, quantificat, comparat i interpretat. Els tests solen emprar-se, en qualsevol àmbit de la psicologia diferencial, com a mitjans de diagnòstic i pronòstic de la capacitat de la intel·ligència, classes d'aptituds i característiques de la personalitat. Dos són els problemes fonamentals que presenta l'aplicació de tests: la fiabilitat del test (reliability), o sigui, si mesura precisament el que pretén mesurar, i la validesa (validity), això és, si mesura amb suficient precisió; d'aquests problemes de mesurament tracta justament, en psicologia, la teoria dels tests.
Aquests problemes apareixen ja en l'aplicació del primer test de la història de la psicologia, el de Binet, o de Binet-Simon, introduït per Henry Goddard (1866-1957) en els EUA, i que aplicat als immigrants que arribaven al port de Nova York va donar com a resultat que més del 80% de jueus, hongaresos, russos i italians eren febles mentals; es va observar, finalment, que els tests emprats no eren fiables. Utilitzats massivament, en els començaments de la Primera Guerra mundial en els EUA, per R.M. Yerkes (1876-1956), president de l'Associació Psicològica Americana, que va emprar els «Army Alpha Testing Program» (no analfabets) i «Army Beta Testing Program» (analfabets) amb més de milió i mitjà de reclutes, després de successives noves adaptacions, entre elles la de L.M. Terman (1916), es va difondre ràpidament el seu ús aplicat als més diversos àmbits de la conducta humana.
Es divideixen normalment en tests de desenvolupament, coneixements i rendiment, d'aptituds específiques, d'intel·ligència, de personalitat i clínics. En F. Dorsch, Diccionario de psicología, Herder, Barcelona 1985, p. 885-955, se'n pot veure un índex sistemàtic en una llista de 775 tests (veg. referència).