Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: en què consisteix la moralitat»
De Wikisofia
(adding es) |
m (bot: - lleis, això és, + lleis, és a dir,) |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: en què consisteix la moralitat|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: en què consisteix la moralitat|Idioma=Español}} | ||
en què consisteix la moralitat | en què consisteix la moralitat | ||
| − | Només un ser racional posseeix la facultat d'obrar per la ''representació'' de les lleis, | + | Només un ser racional posseeix la facultat d'obrar per la ''representació'' de les lleis, és a dir, per principis; posseeix una ''voluntat''. Com que per a derivar les accions de les lleis s'exigeix raó, resulta que la voluntat no és altra cosa que raó pràctica. Si la raó determina indefectiblement la voluntat, llavors les accions d'aquest ésser, que són conegudes com objectivament necessàries, són també subjectivament necessàries, és a dir, que la voluntat és una facultat de no triar res més que el que la raó, independentment de la inclinació, coneix com pràcticament necessari, és a dir, bo. |
{{Ref|Ref=''Fundamentación de la metafísica de las costumbres'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 80-81).|Títol=Fundamentación de la metafísica de las costumbres|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Fundamentación de la metafísica de las costumbres'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 80-81).|Títol=Fundamentación de la metafísica de las costumbres|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 13:23, 4 juny 2018
en què consisteix la moralitat
Només un ser racional posseeix la facultat d'obrar per la representació de les lleis, és a dir, per principis; posseeix una voluntat. Com que per a derivar les accions de les lleis s'exigeix raó, resulta que la voluntat no és altra cosa que raó pràctica. Si la raó determina indefectiblement la voluntat, llavors les accions d'aquest ésser, que són conegudes com objectivament necessàries, són també subjectivament necessàries, és a dir, que la voluntat és una facultat de no triar res més que el que la raó, independentment de la inclinació, coneix com pràcticament necessari, és a dir, bo.
| Fundamentación de la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 80-81). |
Original en castellà
en qué consiste la moralidad
Sólo un ser racional posee la facultad de obrar por la representación de las leyes, esto es, por principios; posee una voluntad. Como para derivar las acciones de las leyes se exige razón, resulta que la voluntad no es otra cosa que razón práctica. Si la razón determina indefectiblemente la voluntad, entonces las acciones de este ser, que son conocidas como objetivamente necesarias, son también subjetivamente necesarias, es decir, que la voluntad es una facultad de no elegir nada más que lo que la razón, independientemente de la inclinación, conoce como prácticamente necesario, es decir, bueno.