Diferència entre revisions de la pàgina «Filosofia de la identitat»
De Wikisofia
m (bot: - la d'allò subjectiu + la del subjectiu) |
m (bot: - absoluta, això és, + absoluta, és a dir,) |
||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Una de les últimes fases de la filosofia de [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|F.W.J. Schelling]], que sosté una total [[identitat|identitat]] entre l'ideal i el [[real|real]], entre naturalesa i intel·ligència i entre [[subjecte |subjecte i objecte]] | + | Una de les últimes fases de la filosofia de [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|F.W.J. Schelling]], que sosté una total [[identitat|identitat]] entre l'ideal i el [[real|real]], entre naturalesa i intel·ligència i entre [[subjecte |subjecte i objecte]] –identitat que anomena «[[raó|raó]]» o raó absoluta–, tal com la proposa en obres com a ''Exposició'' ''del meu sistema'' ''de filosofia'' (1801) i ''Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic'' (1803). |
<small>'''Exemple''': | <small>'''Exemple''': | ||
| − | Suposant que A sigui | + | Suposant que A sigui el subjectiu i B l'objectiu, Schelling traça el següent esquema figuratiu: |
A = B B = A | A = B B = A | ||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
A = A | A = A | ||
| − | amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació | + | amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació de l'objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la del subjectiu en objectiu (amb predomini de B). Tanmateix, la realitat absoluta, és a dir, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.</small> |
Revisió de 13:22, 4 juny 2018
Una de les últimes fases de la filosofia de F.W.J. Schelling, que sosté una total identitat entre l'ideal i el real, entre naturalesa i intel·ligència i entre subjecte i objecte –identitat que anomena «raó» o raó absoluta–, tal com la proposa en obres com a Exposició del meu sistema de filosofia (1801) i Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic (1803).
Exemple:
Suposant que A sigui el subjectiu i B l'objectiu, Schelling traça el següent esquema figuratiu:
A = B B = A
________________
A = A
amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació de l'objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la del subjectiu en objectiu (amb predomini de B). Tanmateix, la realitat absoluta, és a dir, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.