Diferència entre revisions de la pàgina «Entelèquia»
De Wikisofia
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
|||
| (7 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::ἐντελέχεια]], perfeccionament; paraula composta de [[Grec::ἐν]], en, [[Grec::τέλος]], fi i [[Grec::ἔχω]], tenir: el que posseeix la seva pròpia perfecció)</small> | <small>(del grec [[Grec::ἐντελέχεια]], perfeccionament; paraula composta de [[Grec::ἐν]], en, [[Grec::τέλος]], fi i [[Grec::ἔχω]], tenir: el que posseeix la seva pròpia perfecció)</small> | ||
| − | Terme, que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] introdueix en filosofia per designar l'actualització de les potencialitats d'una cosa; allò pel que, ''primàriament'', una cosa és el que és. Unes vegades | + | Terme, que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] introdueix en filosofia per a designar l'actualització de les potencialitats d'una cosa; allò pel que, ''primàriament'', una cosa és el que és. Unes vegades la identifica amb [[energeia|''enérgeia'']], i llavors significa [[acte|acte]] o actualització, i altres vegades la distingeix per a significar la plenitud d'alguna cosa que s'ha anat desenvolupant a partir de la [[dýnamis|potència]] o possibilitat fins a aconseguir la seva plena realització, de la mateixa manera que de vegades el moviment, ''kínesis'', és ''enérgeia'', o acte, però en aquest cas imperfecte, i de vegades és la perfecció, ''entelékheia'', de l'acte, és a dir, el moviment en tant que moviment ([[Recurs:cita Aristòtil 24|veg. citació]]). També aplica aquest terme a l'[[ànima|ànima]], entelèquia primera, acte o perfecció, del [[cos|cos]] ([[Recurs:Aristòtil: definició de l'ànima.|veg. text]]). |
| − | Els autors [[vitalisme|vitalistes]], per exemple [[Autor:Driesch, Hans|H. Driesch]], aprofiten el terme per referir- | + | Els autors [[vitalisme|vitalistes]], per exemple [[Autor:Driesch, Hans|H. Driesch]], aprofiten el terme per a referir-lo al principi vital. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 15:58, 3 juny 2018
(del grec ἐντελέχεια, perfeccionament; paraula composta de ἐν, en, τέλος, fi i ἔχω, tenir: el que posseeix la seva pròpia perfecció)
Terme, que Aristòtil introdueix en filosofia per a designar l'actualització de les potencialitats d'una cosa; allò pel que, primàriament, una cosa és el que és. Unes vegades la identifica amb enérgeia, i llavors significa acte o actualització, i altres vegades la distingeix per a significar la plenitud d'alguna cosa que s'ha anat desenvolupant a partir de la potència o possibilitat fins a aconseguir la seva plena realització, de la mateixa manera que de vegades el moviment, kínesis, és enérgeia, o acte, però en aquest cas imperfecte, i de vegades és la perfecció, entelékheia, de l'acte, és a dir, el moviment en tant que moviment (veg. citació). També aplica aquest terme a l'ànima, entelèquia primera, acte o perfecció, del cos (veg. text).
Els autors vitalistes, per exemple H. Driesch, aprofiten el terme per a referir-lo al principi vital.