Energia

(del grec ἐνέργεια, enérgeia, eficàcia, activitat)

Terme amb què es tradueix el grec enérgeia, acte o activitat, tal com l'entén Aristòtil, en tant que s'oposa a la potència o possibilitat. En l'àmbit de les ciències de la naturalesa, en l'actualitat correspon a un dels elements que romanen invariables en la producció del canvi o moviment. Thomas Young (1773-1829) introdueix el terme per a aplicar-lo a la vis viva, concepte amb el qual Leibniz relacionava mecànica i moviment. En el s. XVIII, després d'una sèrie d'intents de relacionar i buscar la característica comuna entre les diverses forces (llum, calor, electricitat, magnetisme, treballo animal, treball amb màquines, etc.) s'introdueix l'«energètica» o termodinàmica per a estudiar la correlació existent entre calor (i les altres forces) i treball. El terme «energia» substitueix a l'imprecís de «força» i sobre ella s'enuncien les dues lleis o principis de la termodinàmica: el de conservació de l'energia i el que posteriorment va ser denominat principi d'entropia. La física actual distingeix entre energia cinètica, que representa el moviment real d'un cos; energia potencial, que representa el moviment potencial d'un cos; energia del camp, que és la que correspon a un camp de forces, com per exemple el gravitatori, i que és explicació i font de l'energia cinètica i la potencial; l'energia tèrmica, que és una de les transformacions que sofreix l'energia cinètica o la potencial; i l'energia radiant, o de la llum i altres rajos, que es propaga per «quants» de llum. La investigació d'aquesta última classe d'energia ha portat al concepte d'equivalència entre massa, o matèria i energia, o moviment. L'una i l'altra són mútuament transformables i adquireixen caràcter d'aspectes d'una mateixa realitat física.