Diferència entre revisions de la pàgina «Deus sive natura»
De Wikisofia
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
«Déu o la naturalesa» ([[Recurs:cita Spinoza 8|veg. citació]]). Expressió de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Baruch de Spinoza]] amb la qual manifesta la seva creença en una única [[substància|substància]], dotada de dos [[atribut|atributs]], que són el [[pensament|pensament]] i l'[[extensió|extensió]]. Aquesta substància única és tant [[Déu|Déu]] com [[naturalesa|naturalesa]], i pot concebre's en si mateixa com [[natura naturans, natura naturata|''Naturalesa naturante'']], en tant que és principi que produeix, o com a ''Naturalesa naturada'', en tant que és realitat produïda''.'' L'expressió és, en principi, [[monisme|monista]] i [[panteisme|panteista]] alhora. | «Déu o la naturalesa» ([[Recurs:cita Spinoza 8|veg. citació]]). Expressió de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Baruch de Spinoza]] amb la qual manifesta la seva creença en una única [[substància|substància]], dotada de dos [[atribut|atributs]], que són el [[pensament|pensament]] i l'[[extensió|extensió]]. Aquesta substància única és tant [[Déu|Déu]] com [[naturalesa|naturalesa]], i pot concebre's en si mateixa com [[natura naturans, natura naturata|''Naturalesa naturante'']], en tant que és principi que produeix, o com a ''Naturalesa naturada'', en tant que és realitat produïda''.'' L'expressió és, en principi, [[monisme|monista]] i [[panteisme|panteista]] alhora. | ||
| − | + | {| class="wikitable sortable" | |
| + | |- | ||
| + | | «Déu o la naturalesa» || Considerada com a '''pensament''' i '''extensió''' || = «'''Naturalesa naturant'''» | ||
| + | |- | ||
| + | | una '''única substància''' || Considerada com a '''modus''' infinits || = «'''Naturalesa naturada'''» | ||
| + | |} | ||
| + | |||
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 15:04, 3 juny 2018
«Déu o la naturalesa» (veg. citació). Expressió de Baruch de Spinoza amb la qual manifesta la seva creença en una única substància, dotada de dos atributs, que són el pensament i l'extensió. Aquesta substància única és tant Déu com naturalesa, i pot concebre's en si mateixa com Naturalesa naturante, en tant que és principi que produeix, o com a Naturalesa naturada, en tant que és realitat produïda. L'expressió és, en principi, monista i panteista alhora.
| «Déu o la naturalesa» | Considerada com a pensament i extensió | = «Naturalesa naturant» |
| una única substància | Considerada com a modus infinits | = «Naturalesa naturada» |