Diferència entre revisions de la pàgina «Fries, Jakob Friedrich»
De Wikisofia
m (bot: - psicològic del mateix. + psicològic d'aquest.) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Fries | |Cognom=Fries | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof alemany, nascut a Barby, Saxònia. Va ser deixeble de [[Autor:Jacobi, Friedrich Heinrich|Jacobi]] i [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]] i va ensenyar a les universitats de Jena i Heidelberg. Contra la postura especulativa de l'[[idealisme|idealisme]] dels seus contemporanis, Fichte, [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] i [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], concep la tasca pròpia de la filosofia com una labor descriptiva del que succeeix en la consciència humana. Ja el seu primer treball de recerca, ''Sobre la relació entre psicologia empírica i metafísica ''(1798) és simptomàtic sobre aquest tema. Per això mateix, alhora que depèn de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], | + | Filòsof alemany, nascut a Barby, Saxònia. Va ser deixeble de [[Autor:Jacobi, Friedrich Heinrich|Jacobi]] i [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]] i va ensenyar a les universitats de Jena i Heidelberg. Contra la postura especulativa de l'[[idealisme|idealisme]] dels seus contemporanis, Fichte, [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] i [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], concep la tasca pròpia de la filosofia com una labor descriptiva del que succeeix en la consciència humana. Ja el seu primer treball de recerca, ''Sobre la relació entre psicologia empírica i metafísica ''(1798) és simptomàtic sobre aquest tema. Per això mateix, alhora que depèn de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], el critica en la mesura que substitueix el seu [[mètode transcendental|mètode transcendental]] per una anàlisi psicològica de l'experiència interna, que ell denomina «antropològic». |
Encara que es considera que les seves idees filosòfiques són un exponent del [[psicologisme|psicologisme]] , es va manifestar en contra del psicologisme de Friedrich Eduard Beneke, el qual sosté que la validesa del coneixement es funda no en la [[lògica|lògica]], sinó en l'origen psicològic d'aquest. El seu pensament polític liberal i la publicació d'una ''Ètica ''(1818) en la qual, seguint a Kant, accentua la dignitat i la [[llibertat|llibertat]] de l'individu, va ser la causa que hagués d'abandonar temporalment el seu ensenyament en Jena. | Encara que es considera que les seves idees filosòfiques són un exponent del [[psicologisme|psicologisme]] , es va manifestar en contra del psicologisme de Friedrich Eduard Beneke, el qual sosté que la validesa del coneixement es funda no en la [[lògica|lògica]], sinó en l'origen psicològic d'aquest. El seu pensament polític liberal i la publicació d'una ''Ètica ''(1818) en la qual, seguint a Kant, accentua la dignitat i la [[llibertat|llibertat]] de l'individu, va ser la causa que hagués d'abandonar temporalment el seu ensenyament en Jena. | ||
Revisió de 17:04, 24 maig 2018
Avís: El títol a mostrar «Jakob Friedrich Fries» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Fries, Jakob Friedrich».
Filòsof alemany, nascut a Barby, Saxònia. Va ser deixeble de Jacobi i Fichte i va ensenyar a les universitats de Jena i Heidelberg. Contra la postura especulativa de l'idealisme dels seus contemporanis, Fichte, Schelling i Hegel, concep la tasca pròpia de la filosofia com una labor descriptiva del que succeeix en la consciència humana. Ja el seu primer treball de recerca, Sobre la relació entre psicologia empírica i metafísica (1798) és simptomàtic sobre aquest tema. Per això mateix, alhora que depèn de Kant, el critica en la mesura que substitueix el seu mètode transcendental per una anàlisi psicològica de l'experiència interna, que ell denomina «antropològic».
Encara que es considera que les seves idees filosòfiques són un exponent del psicologisme , es va manifestar en contra del psicologisme de Friedrich Eduard Beneke, el qual sosté que la validesa del coneixement es funda no en la lògica, sinó en l'origen psicològic d'aquest. El seu pensament polític liberal i la publicació d'una Ètica (1818) en la qual, seguint a Kant, accentua la dignitat i la llibertat de l'individu, va ser la causa que hagués d'abandonar temporalment el seu ensenyament en Jena.