Universal

En un sentit molt general, es refereix a allò que és relatiu a l'univers. El contrari de singular i de particular però que, a diferència del merament plural, es refereix a una totalitat. Així, és el que es refereix a una totalitat plural d'objectes, de manera que un terme universal és aquell que pot aplicar-se a la totalitat del seu univers (entès com a totalitat determinada).

Un judici universal és aquell en el qual el seu subjecte comprèn la totalitat d'objectes d'una mateixa classe («Tots els S són P»), a diferència dels judicis particulars («alguns S són P») i dels singulars («aquest S és P»). Quan un judici universal es refereix a un gènere o a una espècie pot adoptar una forma singular («l'home és racional»), llavors, el judici universal és un judici genèric singular. Interpretat des d'una perspectiva ontològica, l'universal equival a la idea, a la forma, a l'essència o a l'entitat abstracta, encara que també s'ha considerat com a mer terme o com un signe que actua en lloc dels particulars.

L'estudi de l'aspecte ontològic dels universals va ocasionar una important disputa entre els filòsofs medievals. Des del punt de vista de l'epistemologia, l'universal és el veritable objecte de coneixement, mentre que –com deia Aristòtil– tota ciència ho és de l'universal (veg. text). En aquest sentit, l'universal és pròpiament el concepte, que es pot predicar de tots els objectes particulars que cauen sota el seu significat. D'aquesta manera, generalment (a excepció de Hegel, que parla de la possibilitat d'universals concrets), s'accepta que l'universal és abstracte, mentre que només el particular pot ser concret. Segons Kant, els judicis universals són aquells que són necessaris, vàlids i aplicables sense limitació d'espai o temps, i són els que caracteritzen a la ciència. En la mesura en què la mera generalització empírica no és encara l'universal, per Kant, la ciència deu estar fundada en els a priori del coneixement.

Vegeu universal concret.