Diferència entre revisions de la pàgina «Raó teòrica»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumbEls dos aspectes en què es divideix la raó pura, segons Kant. La raó pura ''te...».) |
m (bot: - judici]]»). VeureCrítica + judici»). Vegeu[[Crítica) |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
| − | [[Image:KANT3.gif|thumb]]Els dos aspectes en què es divideix la [[raó pura|raó pura]], segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. La raó pura ''teòrica'' abasta l'[[enteniment|''enteniment'']] i la ''raó'' ''pura'' pròpiament | + | [[Image:KANT3.gif|thumb]]Els dos aspectes en què es divideix la [[raó pura|raó pura]], segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. La raó pura ''teòrica'' abasta l'[[enteniment|''enteniment'']] i la ''raó'' ''pura'' pròpiament dita; a l'ús de la [[raó|raó]] que s'ajusta a l'ús de les [[categoria|categories]] en l'àmbit sensible, anomena Kant enteniment (i d'ell s'ocupa en l'«[[analítica transcendental]]»), mentre que anomena raó pura (''Vernunft'' en sentit estricte) a l'ús de la raó més enllà de la limitació al [[sensible|sensible]] que imposen les categories (del que tracta en la «[[dialèctica transcendental|Dialèctica transcendental]]»), i el contingut de la qual són les idees de la raó. |
La [[raó pràctica|raó pràctica]] és la determinació de la [[conducta|conducta]] humana mitjançant [[concepte|conceptes]]. D'aquest doble aspecte de la raó procedeix també la doble divisió de la filosofia en teòrica i pràctica. A més dels usos teòric i pràctic de la raó, existeix també la facultat intermèdia entre l'enteniment i la raó, que Kant anomena ''facultat de jutjar'' (que estudia en la «[[Crítica del judici|Crítica del judici]]»). | La [[raó pràctica|raó pràctica]] és la determinació de la [[conducta|conducta]] humana mitjançant [[concepte|conceptes]]. D'aquest doble aspecte de la raó procedeix també la doble divisió de la filosofia en teòrica i pràctica. A més dels usos teòric i pràctic de la raó, existeix també la facultat intermèdia entre l'enteniment i la raó, que Kant anomena ''facultat de jutjar'' (que estudia en la «[[Crítica del judici|Crítica del judici]]»). | ||
| − | + | Vegeu[[Crítica de la raó pura|'' Crítica de la raó pura'']]'', [[Crítica de la raó pràctica|Critica de la raó pràctica]].'' | |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:53, 17 maig 2018
Els dos aspectes en què es divideix la raó pura, segons Kant. La raó pura teòrica abasta l'enteniment i la raó pura pròpiament dita; a l'ús de la raó que s'ajusta a l'ús de les categories en l'àmbit sensible, anomena Kant enteniment (i d'ell s'ocupa en l'«analítica transcendental»), mentre que anomena raó pura (Vernunft en sentit estricte) a l'ús de la raó més enllà de la limitació al sensible que imposen les categories (del que tracta en la «Dialèctica transcendental»), i el contingut de la qual són les idees de la raó.
La raó pràctica és la determinació de la conducta humana mitjançant conceptes. D'aquest doble aspecte de la raó procedeix també la doble divisió de la filosofia en teòrica i pràctica. A més dels usos teòric i pràctic de la raó, existeix també la facultat intermèdia entre l'enteniment i la raó, que Kant anomena facultat de jutjar (que estudia en la «Crítica del judici»).