Diferència entre revisions de la pàgina «Raó pràctica»
De Wikisofia
m (bot: - que la fi + que el fi) |
m (bot: - pura]]. Veure Crítica + pura. Vegeu [[Crítica) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
La que s'exercita en l'àmbit de la filosofia pràctica, designació general per l'[[ètica|ètica]] entesa com a ciència de la [[praxi|''praxi'']]. A diferència de la raó teòrica, que s'ocupa de com són les coses, la raó pràctica s'interessa per com han de ser i, per aquesta raó, del [[raonament moral|raonament moral]] o pràctic. Des d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], s'interpreta que el fi de l'ètica no és en si mateix teòric –el saber pel saber–, sinó pràctic, quan s'ocupa de la ''praxi'', o de la conducta humana; per això els principis en què es funda se suposen investigats per la raó orientada, no al coneixement teòric o especulatiu, sinó al «coneixement moral». En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[raó teòrica]] són els dos usos de la [[raó pura|raó pura]]. | La que s'exercita en l'àmbit de la filosofia pràctica, designació general per l'[[ètica|ètica]] entesa com a ciència de la [[praxi|''praxi'']]. A diferència de la raó teòrica, que s'ocupa de com són les coses, la raó pràctica s'interessa per com han de ser i, per aquesta raó, del [[raonament moral|raonament moral]] o pràctic. Des d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], s'interpreta que el fi de l'ètica no és en si mateix teòric –el saber pel saber–, sinó pràctic, quan s'ocupa de la ''praxi'', o de la conducta humana; per això els principis en què es funda se suposen investigats per la raó orientada, no al coneixement teòric o especulatiu, sinó al «coneixement moral». En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[raó teòrica]] són els dos usos de la [[raó pura|raó pura]]. | ||
| − | + | Vegeu [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 22:53, 17 maig 2018
La que s'exercita en l'àmbit de la filosofia pràctica, designació general per l'ètica entesa com a ciència de la praxi. A diferència de la raó teòrica, que s'ocupa de com són les coses, la raó pràctica s'interessa per com han de ser i, per aquesta raó, del raonament moral o pràctic. Des d'Aristòtil, s'interpreta que el fi de l'ètica no és en si mateix teòric –el saber pel saber–, sinó pràctic, quan s'ocupa de la praxi, o de la conducta humana; per això els principis en què es funda se suposen investigats per la raó orientada, no al coneixement teòric o especulatiu, sinó al «coneixement moral». En Kant, raó teòrica són els dos usos de la raó pura.
Vegeu Crítica de la raó pràctica.