Diferència entre revisions de la pàgina «Dianoètic»
De Wikisofia
m (bot: - per referir-se + per a referir-se) |
m (bot: - b). Veure [[just + b). Vegeu [[just) |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
| − | + | Vegeu [[just mitjà|just mitjà]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 22:35, 17 maig 2018
El terme grec διανοητιϰός, derivat de διάνοια (diànoia o coneixement discursiu) designa el que és intel·lectual. En l'actualitat, aquest terme s'utilitza especialment per a referir-se a aquelles virtuts (les virtuts dianoètiques) que, segons Aristòtil, es refereixen a la part intel·lectual o pensant de l'ànima (Ètica a Nicòmac, 1139 b).
Aristòtil distingeix cinc virtuts dianoètiques: art (tekhné), ciència (epistéme), prudència (phrónesis), saviesa (sophía) i enteniment (nous). Es distingeixen de les virtuts ètiques, que són aquelles que pertanyen a l'ànima, però que, fins i tot sense concurs de la raó, poden obeir-la (Ètica a Nicòmac, 1102 b).
Vegeu just mitjà.