Darwinisme

 Teoria evolucionista que sosté l'evolució de les espècies vives per selecció natural. Va ser formulada per Charles Robert Darwin, que la va desenvolupar principalment en les seves obres L'origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, o la lluita per l'existència en la naturalesa (1859) i La descendència de l'home i la selecció sexual (1871). El naturalista Alfred Russell Wallace havia arribat a conclusions semblants, encara que Darwin les havia formulat bastant temps enrere, però no va publicar el resultat de les seves investigacions fins que va tenir coneixement que Wallace se li podia avançar. Aquesta teoria implica que certes variacions hereditàries, morfològiques o fisiològiques, a causa de l'influx del medi ambient, afavoreixin la reproducció d'individus amb aquestes característiques que passen després a tota l'espècie o bé donen origen a una espècie diferent.

Algunes teories evolucionistes ja havien estat formulades amb anterioritat (Buffon, Blyth, Chalmers, Geoffroy Saint-Hilaire, Lamarck, Maupertuis, Wallace), sent especialment significativa la teoria formulada per Lamarck (veg. lamarckisme), que va influir sobre l'avi de Charles Darwin, el naturalista Erasmus Darwin. Però Charles Darwin va proposar una teoria alternativa, perquè no va acceptar les principals hipòtesis de Lamarck. Va negar la generació espontània i va afirmar que totes les formes de vida provenien d'un tronc comú. El darwinisme es recolza en dues hipòtesis fonamentals: a) el mecanisme de la variació, i b) la selecció natural.

Encara que, en la seva època, encara no s'havia constatat l'existència de mutacions genètiques, Darwin estava convençut que hi havia algun mecanisme de producció de diferències entre els diferents individus i, donada la gran durada dels períodes de temps estudiats, estimava que les petites diversitats i variacions podien donar explicació de variacions de grau molt major. No obstant això, i encara que acceptava l'herència dels caràcters adquirits (posteriorment refutada per Weismann, el fundador de l'anomenat neodarwinisme), no va creure que l'adaptació al mitjà pogués constituir el mecanisme evolutiu, ni va creure tampoc en l'existència de cap mecanisme teleològic o finalista ocult. Darwin va sostenir que la «selecció natural» era el mecanisme fonamental de l'evolució. Aquesta hipòtesi, fortament influenciada per les teories de Malthus, es pot resumir de la següent manera: els organismes vius produeixen més quantitat d'individus dels quals poden sobreviure i, com es dóna entre ells gran variabilitat, doncs no hi ha cap individu igual, en la lluita per la vida són eliminats aquells pitjor adaptats, raó per la qual sobreviuen i es reprodueixen els que posseeixen les característiques més favorables. Això és el que fa que les espècies vagin evolucionant al llarg de dilatats períodes de temps. En aquest procés té un paper més important el contacte dels individus d'una espècie amb els seus congèneres i amb membres d'altres espècies, és a dir, el context de relació amb altres espècies vives, que l'ocupat per les circumstàncies geològiques o climàtiques, tan importants des del punt de vista de Lamarck.

Però Darwin, com que no coneixia els mecanismes reals de producció de variacions, no podia explicar les causes de la variabilitat, ni la forma com es transmetien a la generació següent. No obstant això, els descobriments de G. Mendel i de la genètica moderna li van donar la raó, encara que ell no va arribar a conèixer-los.

Un dels problemes relacionats amb tota teoria biològica evolutiva és el de l'origen de la vida, que el darwinisme no formula, però que va influir en els nous plantejaments que estudien aquesta qüestió.

Es coneix també com darwinisme social una extrapolació ideològica del darwinisme aplicat a la societat humana.

Vegeu filosofia de la biologia.

Bibliografia