Diferència entre revisions de la pàgina «Argument transcendental»
De Wikisofia
m (bot: - Veure exemple + Vegeu exemple) |
|||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Forma d'argumentar que, partint d'una [[Conclusió|conclusió]] que ja s'accepta, infereix les [[Premisses|premisses]] en què es funda la conclusió, a manera de [[Condició_necessària|condicions necessàries]]. | Forma d'argumentar que, partint d'una [[Conclusió|conclusió]] que ja s'accepta, infereix les [[Premisses|premisses]] en què es funda la conclusió, a manera de [[Condició_necessària|condicions necessàries]]. | ||
<center>[[File:3950.png|400px|3950.png]]</center> | <center>[[File:3950.png|400px|3950.png]]</center> | ||
| − | [[#exemple| | + | [[#exemple|Vegeu exemple]] |
[[Autor:Kant,_Immanuel|Kant]] usa sovint en la seva [[Filosofia_transcendental|filosofia transcendental]] aquest tipus d'argumentació. [[Transcendental|Transcendental]] significa justament en Kant les condicions necessàries que han de suposar-se en el subjecte que coneix perquè sigui possible el coneixement en general. Així demostra Kant, per exemple, la necessitat de l'[[Espai|espai]] i [[Temps|temps]] com a formes [[A_priori|''a priori'']] de la intuïció i la necessitat de les [[Categoria|categories]] per al coneixement de l'experiència, ja que ''sense elles'' el coneixement ''a priori'' no seria possible. | [[Autor:Kant,_Immanuel|Kant]] usa sovint en la seva [[Filosofia_transcendental|filosofia transcendental]] aquest tipus d'argumentació. [[Transcendental|Transcendental]] significa justament en Kant les condicions necessàries que han de suposar-se en el subjecte que coneix perquè sigui possible el coneixement en general. Així demostra Kant, per exemple, la necessitat de l'[[Espai|espai]] i [[Temps|temps]] com a formes [[A_priori|''a priori'']] de la intuïció i la necessitat de les [[Categoria|categories]] per al coneixement de l'experiència, ja que ''sense elles'' el coneixement ''a priori'' no seria possible. | ||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
'''Veure exemple ↓''' | '''Veure exemple ↓''' | ||
<div class="mw-collapsible-content">Del fet que «hi ha crítics d'art», «museus», «directors de museus», etc. s'infereix (per argumentació transcendental) que ha d'existir en sentit objectiu alguna cosa que anomenem «art», que no és alguna cosa merament subjectiu: «hi ha crítics d'art, per tant existeix l'art».</div></div><div class="mw-collapsible"> | <div class="mw-collapsible-content">Del fet que «hi ha crítics d'art», «museus», «directors de museus», etc. s'infereix (per argumentació transcendental) que ha d'existir en sentit objectiu alguna cosa que anomenem «art», que no és alguna cosa merament subjectiu: «hi ha crítics d'art, per tant existeix l'art».</div></div><div class="mw-collapsible"> | ||
| − | ''' | + | '''Vegeu termes relacionats ↓''' |
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
[[Analítica_transcendental|analítica transcendental]] | [[Analítica_transcendental|analítica transcendental]] | ||
Revisió de 22:32, 17 maig 2018
Forma d'argumentar que, partint d'una conclusió que ja s'accepta, infereix les premisses en què es funda la conclusió, a manera de condicions necessàries.
Kant usa sovint en la seva filosofia transcendental aquest tipus d'argumentació. Transcendental significa justament en Kant les condicions necessàries que han de suposar-se en el subjecte que coneix perquè sigui possible el coneixement en general. Així demostra Kant, per exemple, la necessitat de l'espai i temps com a formes a priori de la intuïció i la necessitat de les categories per al coneixement de l'experiència, ja que sense elles el coneixement a priori no seria possible.
Veure exemple ↓
Del fet que «hi ha crítics d'art», «museus», «directors de museus», etc. s'infereix (per argumentació transcendental) que ha d'existir en sentit objectiu alguna cosa que anomenem «art», que no és alguna cosa merament subjectiu: «hi ha crítics d'art, per tant existeix l'art».
Vegeu termes relacionats ↓
argument transcendental