Diferència entre revisions de la pàgina «Analítica»
De Wikisofia
m (bot: - pura|Veure esquema + pura|Vegeu esquema) |
|||
(12 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
[[File:aristot0.gif|thumb|Aristòtil]] | [[File:aristot0.gif|thumb|Aristòtil]] | ||
[[File:kant11.gif|thumb|I. Kant]] | [[File:kant11.gif|thumb|I. Kant]] | ||
− | El nom que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] dóna a la lògica (''analytiká,'' llibres analítics). Però entre les obres lògiques d'Aristòtil s'inclouen altres obres amb altres noms, com, per exemple, ''Categories'', a més dels ''Analítics primers ''(o'' Anteriors: Analytiká prótera) ''i els ''Analítics segons'' (o ''Posteriors'': ''Analytiká'' ''hystera''), obres escrites durant la seva permanència en el [[Liceu|Liceu]] (335-322). Els ''Analítics primers'' representen un tractat de lògica formal sobre el [[sil·logisme|sil·logisme]], que pot dir-se que neix amb Aristòtil, mentre que els ''Analítics'' ''segons ''tracten del sil·logisme veritable, o [[demostració|demostració]], i de la naturalesa i estructura de la ciència. | + | El nom que [[Autor:Aristòtil|'''Aristòtil''']] dóna a la lògica (''analytiká,'' llibres analítics). Però entre les obres lògiques d'Aristòtil s'inclouen altres obres amb altres noms, com, per exemple, ''Categories'', a més dels ''Analítics primers ''(o'' Anteriors: Analytiká prótera) ''i els ''Analítics segons'' (o ''Posteriors'': ''Analytiká'' ''hystera''), obres escrites durant la seva permanència en el [[Liceu|Liceu]] (335-322). Els ''Analítics primers'' representen un tractat de lògica formal sobre el [[sil·logisme|sil·logisme]], que pot dir-se que neix amb Aristòtil, mentre que els ''Analítics'' ''segons ''tracten del sil·logisme veritable, o [[demostració|demostració]], i de la naturalesa i estructura de la ciència. |
− | |||
− | Respectant l'etimologia de la paraula ([[anàlisi|anàlisi]]: resolució d'un tot en els seus elements), | + | En [[Autor:Kant, Immanuel|'''Kant''']], en canvi, l'«Analítica» (transcendental), juntament amb la «Dialèctica» (transcendental), constitueix l'anomenada «Lògica transcendental»; enfront del nom de «lògica de l'aparença», que Kant dóna a la dialèctica, a l'analítica l'anomena «lògica de la veritat». Juntament amb l'«Estètica transcendental» constitueixen elles tres la primera part de la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']], o «Doctrina transcendental dels elements». [[#Esquema de la Crítica de la raó pura|Vegeu esquema al final]] |
+ | |||
+ | |||
+ | Respectant l'etimologia de la paraula ([[anàlisi|anàlisi]]: resolució d'un tot en els seus elements), l'«Analítica transcendental» s'ocupa dels elements [[a priori |''a priori'']] de la [[raó teòrica |raó teòrica]], que es consideren principis del coneixement ([[#Cita 1|veg. citació 1]]). Es compon de dues parts: l{{'}}''Analítica dels conceptes'' (exposició de les [[categoria|categories]] i justificació del seu ús), que fan possible pensar en general els objectes ([[#Cita 2|veg. citació 2]]), i l{{'}}''Analítica dels principis'', en la qual analitza la capacitat de l'enteniment de formular [[judicis sintètics a priori|judicis sintètics a priori]] sobre l'experiència ([[#Cita 3|veg. citació 3]]). | ||
En la [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']], a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral el denomina «Analítica de la raó pràctica». En la'' [[Crítica del judici|Crítica del judici]]'', es diu «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el [[judici|judici]], amb el qual Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la naturalesa, amb el de la raó pràctica, la [[llibertat|llibertat]]. | En la [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']], a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral el denomina «Analítica de la raó pràctica». En la'' [[Crítica del judici|Crítica del judici]]'', es diu «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el [[judici|judici]], amb el qual Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la naturalesa, amb el de la raó pràctica, la [[llibertat|llibertat]]. | ||
Línia 16: | Línia 18: | ||
====Cita 1==== | ====Cita 1==== | ||
− | Aquesta analítica consisteix a descompondre tot el nostre coneixement a | + | Aquesta analítica consisteix a descompondre tot el nostre coneixement a 'priori' en els elements del coneixement pur de l'enteniment. |
______________________________________________________________________ | ______________________________________________________________________ | ||
− | I. Kant, ''Crítica de la raó pura'', Analít. | + | I. Kant, ''Crítica de la raó pura'', Analít. transc., B 89 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 102) |
Línia 27: | Línia 29: | ||
====Cita 2==== | ====Cita 2==== | ||
− | Per analítica dels conceptes [...] entenc [...] la descomposició [...] de la capacitat mateixa de l'enteniment, a fi d'investigar la possibilitat dels conceptes a | + | Per analítica dels conceptes [...] entenc [...] la descomposició [...] de la capacitat mateixa de l'enteniment, a fi d'investigar la possibilitat dels conceptes ''a priori'' a còpia de buscar-los només en l'enteniment com el seu lloc de procedència i a còpia d'analitzar el seu ús pur en general. |
______________________________________________________________________ | ______________________________________________________________________ | ||
− | I. Kant, ''Crítica de la raó pura'', Analít. | + | I. Kant, ''Crítica de la raó pura'', Analít. transc., B 89 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 103). |
Línia 39: | Línia 41: | ||
====Cita 3==== | ====Cita 3==== | ||
− | L'analítica dels principis no serà, doncs, més que un cànon del Judici, un cànon que li ensenya a aplicar als fenòmens aquells conceptes de l'enteniment que contenen a | + | L'analítica dels principis no serà, doncs, més que un cànon del Judici, un cànon que li ensenya a aplicar als fenòmens aquells conceptes de l'enteniment que contenen ''a priori'' les condicions relatives a les regles. |
______________________________________________________________________ | ______________________________________________________________________ | ||
− | I. Kant, ''Crítica de la raó pura'', Analít. | + | I. Kant, ''Crítica de la raó pura'', Analít. transc., B 171 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 179). |
<center>______________________________________________________________________</center> | <center>______________________________________________________________________</center> | ||
− | <center | + | ====<center>Esquema de la Crítica de la raó pura</center>==== |
− | <center>[[File:criticaraopura.PNG| | + | <center>[[File:criticaraopura.PNG|450px]]</center> |
Revisió de 22:32, 17 maig 2018
El nom que Aristòtil dóna a la lògica (analytiká, llibres analítics). Però entre les obres lògiques d'Aristòtil s'inclouen altres obres amb altres noms, com, per exemple, Categories, a més dels Analítics primers (o Anteriors: Analytiká prótera) i els Analítics segons (o Posteriors: Analytiká hystera), obres escrites durant la seva permanència en el Liceu (335-322). Els Analítics primers representen un tractat de lògica formal sobre el sil·logisme, que pot dir-se que neix amb Aristòtil, mentre que els Analítics segons tracten del sil·logisme veritable, o demostració, i de la naturalesa i estructura de la ciència.
En Kant, en canvi, l'«Analítica» (transcendental), juntament amb la «Dialèctica» (transcendental), constitueix l'anomenada «Lògica transcendental»; enfront del nom de «lògica de l'aparença», que Kant dóna a la dialèctica, a l'analítica l'anomena «lògica de la veritat». Juntament amb l'«Estètica transcendental» constitueixen elles tres la primera part de la Crítica de la raó pura, o «Doctrina transcendental dels elements». Vegeu esquema al final
Respectant l'etimologia de la paraula (anàlisi: resolució d'un tot en els seus elements), l'«Analítica transcendental» s'ocupa dels elements a priori de la raó teòrica, que es consideren principis del coneixement (veg. citació 1). Es compon de dues parts: l'Analítica dels conceptes (exposició de les categories i justificació del seu ús), que fan possible pensar en general els objectes (veg. citació 2), i l'Analítica dels principis, en la qual analitza la capacitat de l'enteniment de formular judicis sintètics a priori sobre l'experiència (veg. citació 3).
En la Crítica de la raó pràctica, a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral el denomina «Analítica de la raó pràctica». En la Crítica del judici, es diu «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el judici, amb el qual Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la naturalesa, amb el de la raó pràctica, la llibertat.
_____________________________________________________________________________
Cita 1
Aquesta analítica consisteix a descompondre tot el nostre coneixement a 'priori' en els elements del coneixement pur de l'enteniment.
______________________________________________________________________
I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. transc., B 89 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 102)
Cita 2
Per analítica dels conceptes [...] entenc [...] la descomposició [...] de la capacitat mateixa de l'enteniment, a fi d'investigar la possibilitat dels conceptes a priori a còpia de buscar-los només en l'enteniment com el seu lloc de procedència i a còpia d'analitzar el seu ús pur en general.
______________________________________________________________________
I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. transc., B 89 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 103).
Cita 3
L'analítica dels principis no serà, doncs, més que un cànon del Judici, un cànon que li ensenya a aplicar als fenòmens aquells conceptes de l'enteniment que contenen a priori les condicions relatives a les regles.
______________________________________________________________________
I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. transc., B 171 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 179).
Esquema de la Crítica de la raó pura