Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Text de Riva»

De Wikisofia

 
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de Riva|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de Riva|Idioma=Español}}
  
El sentiment d'angoixa sembla ser el més arcaic d'entre els sentiments negatius que acompanyen a l'home en la seva vida. Representen l'antagonista del ''plaer i la seguretat ''que provenen de la satisfacció d'una relació interpersonal (o objetal) satisfactòria.
+
El sentiment d'angoixa sembla ser el més arcaic d'entre els sentiments negatius que acompanyen a l'home en la seva vida. Representen l'antagonista del ''plaer i la seguretat ''que provenen de la satisfacció d'una relació interpersonal (o objectal) satisfactòria.
  
L'angoixa és un dels símptomes més típics del sofriment psíquic; en la seva forma més arcaica, anomenada «angoixa primària», també en l'adult conserva les característiques de sofriment indiferenciado, generalitzat, molt profund i paralitzador, que estan presents en les manifestacions infantils. Les persones que ho han experimentat ho descriuen com una sensació de mort imminent que penetra en tota la vida psíquica i origina un sofriment físic, amb localització inicial a nivell retroesternal i extensió a tot l'organisme. En la seva forma «secundària», designada generalment amb el terme «ansietat», s'afegeix amb freqüència una agitació motora indiferenciada i generalitzada. En el nen, l'angoixa es manifesta com un estat d'agitació de tot el cos, acompanyada de plor i de manifestacions d'ofec (cianosis, detenció de la respiració). Els orígens psicològics de l'ansietat semblen deure's a la percepció inconscient de la inadequació pròpia enfront dels diversos estímuls interns i externs, percebuts com a amenaçadors o destructors.
+
L'angoixa és un dels símptomes més típics del sofriment psíquic; en la seva forma més arcaica, anomenada «angoixa primària», també en l'adult conserva les característiques de sofriment indiferenciat, generalitzat, molt profund i paralitzador, que estan presents en les manifestacions infantils. Les persones que ho han experimentat ho descriuen com una sensació de mort imminent que penetra en tota la vida psíquica i origina un sofriment físic, amb localització inicial a nivell retroesternal i extensió a tot l'organisme. En la seva forma «secundària», designada generalment amb el terme «ansietat», s'afegeix amb freqüència una agitació motora indiferenciada i generalitzada. En el nen, l'angoixa es manifesta com un estat d'agitació de tot el cos, acompanyada de plor i de manifestacions d'ofec (cianosis, detenció de la respiració). Els orígens psicològics de l'ansietat semblen deure's a la percepció inconscient de la inadequació pròpia enfront dels diversos estímuls interns i externs, percebuts com a amenaçadors o destructors.
 
{{Ref|Ref=A. Riva, ''Génesis y dinámica de la vida emotiva'', en L. Ancona (dir.), ''Enciclopedia temática de psicología,'' 2 vols., Herder, Barcelona 1980, vol. 1, p. 736.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=A. Riva, ''Génesis y dinámica de la vida emotiva'', en L. Ancona (dir.), ''Enciclopedia temática de psicología,'' 2 vols., Herder, Barcelona 1980, vol. 1, p. 736.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 16:23, 13 març 2018

El sentiment d'angoixa sembla ser el més arcaic d'entre els sentiments negatius que acompanyen a l'home en la seva vida. Representen l'antagonista del plaer i la seguretat que provenen de la satisfacció d'una relació interpersonal (o objectal) satisfactòria.

L'angoixa és un dels símptomes més típics del sofriment psíquic; en la seva forma més arcaica, anomenada «angoixa primària», també en l'adult conserva les característiques de sofriment indiferenciat, generalitzat, molt profund i paralitzador, que estan presents en les manifestacions infantils. Les persones que ho han experimentat ho descriuen com una sensació de mort imminent que penetra en tota la vida psíquica i origina un sofriment físic, amb localització inicial a nivell retroesternal i extensió a tot l'organisme. En la seva forma «secundària», designada generalment amb el terme «ansietat», s'afegeix amb freqüència una agitació motora indiferenciada i generalitzada. En el nen, l'angoixa es manifesta com un estat d'agitació de tot el cos, acompanyada de plor i de manifestacions d'ofec (cianosis, detenció de la respiració). Els orígens psicològics de l'ansietat semblen deure's a la percepció inconscient de la inadequació pròpia enfront dels diversos estímuls interns i externs, percebuts com a amenaçadors o destructors.

A. Riva, Génesis y dinámica de la vida emotiva, en L. Ancona (dir.), Enciclopedia temática de psicología, 2 vols., Herder, Barcelona 1980, vol. 1, p. 736.

Original en castellà

El sentimiento de angustia parece ser el más arcaico de entre los sentimientos negativos que acompañan al hombre en su vida. Representan el antagonista del placer y la seguridad que provienen de la satisfacción de una relación interpersonal (u objetal) satisfactoria.

La angustia es uno de los síntomas más típicos del sufrimiento psíquico; en su forma más arcaica, llamada «angustia primaria», también en el adulto conserva las características de sufrimiento indiferenciado, generalizado, muy profundo y paralizador, que están presentes en las manifestaciones infantiles. Las personas que lo han experimentado lo describen como una sensación de muerte inminente que penetra en toda la vida psíquica y origina un sufrimiento físico, con localización inicial a nivel retroesternal y extensión a todo el organismo. En su forma «secundaria», designada generalmente con el término «ansiedad», se añade con frecuencia una agitación motora indiferenciada y generalizada. En el niño, la angustia se manifiesta como un estado de agitación de todo el cuerpo, acompañada de llanto y de manifestaciones de ahogo (cianosis, detención de la respiración). Los orígenes psicológicos de la ansiedad parecen deberse a la percepción inconsciente de la inadecuación propia frente a los diversos estímulos internos y externos, percibidos como amenazadores o destructores.