Diferència entre revisions de la pàgina «Jansen, Cornelis»
De Wikisofia
| Línia 9: | Línia 9: | ||
Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius. Va establir amistat amb Jean Duvergier de Hauranne (Saint-Cyran), amb qui va emprendre l'estudi de Sant Agustí. El 1611 va marxar a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l'estudi de la patrística, continuant especialment l'estudi de sant Agustí. Havent tornat a Lovaina, va obtenir el doctorat en teologia i hi va ser professor de Sagrada Escriptura. El 1627 començà a treballar en l'''Augustinus'' (publicat el 1640), la seva obra cabdal i base ideològica del [[jansenisme]]. L'any 1635 fou escollit rector de la universitat de Lovaina i l'any següent fou nomenat bisbe d'Ieper. | Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius. Va establir amistat amb Jean Duvergier de Hauranne (Saint-Cyran), amb qui va emprendre l'estudi de Sant Agustí. El 1611 va marxar a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l'estudi de la patrística, continuant especialment l'estudi de sant Agustí. Havent tornat a Lovaina, va obtenir el doctorat en teologia i hi va ser professor de Sagrada Escriptura. El 1627 començà a treballar en l'''Augustinus'' (publicat el 1640), la seva obra cabdal i base ideològica del [[jansenisme]]. L'any 1635 fou escollit rector de la universitat de Lovaina i l'any següent fou nomenat bisbe d'Ieper. | ||
| − | En la seva obra ''Augustinus'', proposava una plena restauració dels valors cristians més autèntics i s'oposava a les tesis de Luís de Molina i el [[molinisme]]. Contra el molinisme Janseni | + | En la seva obra ''Augustinus'', proposava una plena restauració dels valors cristians més autèntics i s'oposava a les tesis de Luís de Molina i el [[molinisme]]. Contra el molinisme, Janseni -en el seu ''Augustinus''-, destaca la corrupció fonamental de l'home provocada pel pecat original d'Adam, corrupció transmesa a tota la humanitat. L'home, doncs, és un pecador que es troba induït al mal per la concupiscència i necessita de la gràcia divina per tal de poder complir els manaments de Déu. Hi ha, doncs, dues "dileccions": la concupiscència i l'amor que estan al centre del pensament de Janseni i són la base del Jansenisme, moviment religiós que neix a partir d'ell. |
Revisió del 17:12, 23 feb 2018
Avís: El títol a mostrar «Corneli Jansen» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Jansen, Cornelis».
Cornelius Jansen fou un teòleg i eclesiàstic neerlandès, conegut en català amb el nom de Janseni. Va nèixer a Akkoi, Holanda, el 28 d’octubre de 1585 i va morir a Leerdamer (Holanda), 6 de maig de 1638.
Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius. Va establir amistat amb Jean Duvergier de Hauranne (Saint-Cyran), amb qui va emprendre l'estudi de Sant Agustí. El 1611 va marxar a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l'estudi de la patrística, continuant especialment l'estudi de sant Agustí. Havent tornat a Lovaina, va obtenir el doctorat en teologia i hi va ser professor de Sagrada Escriptura. El 1627 començà a treballar en l'Augustinus (publicat el 1640), la seva obra cabdal i base ideològica del jansenisme. L'any 1635 fou escollit rector de la universitat de Lovaina i l'any següent fou nomenat bisbe d'Ieper.
En la seva obra Augustinus, proposava una plena restauració dels valors cristians més autèntics i s'oposava a les tesis de Luís de Molina i el molinisme. Contra el molinisme, Janseni -en el seu Augustinus-, destaca la corrupció fonamental de l'home provocada pel pecat original d'Adam, corrupció transmesa a tota la humanitat. L'home, doncs, és un pecador que es troba induït al mal per la concupiscència i necessita de la gràcia divina per tal de poder complir els manaments de Déu. Hi ha, doncs, dues "dileccions": la concupiscència i l'amor que estan al centre del pensament de Janseni i són la base del Jansenisme, moviment religiós que neix a partir d'ell.
Obres principals:
- Pentatheuchus sive Commentarius: (Lovaina, 1639)
- Augustinus, seu doctrina S. Augustini de humanae naturae aegritudine, sanitate et medicina adversus Pelagianos et Massilienses. (Lovaina, 1640)
- Analecta in proverbia Salomonis: (Lovaina, 1644)
- Ecclesiasten: (Lovaina, 1644)
- Sapientiam: (Lovaina, 1644)
- Habacuc et Sophoniam: (Lovaina, 1644)
- Tetrateuchus seu Commentarius in quator Evangelia: (Lovaina, 1639)
- Oratio de interioris hominis reformatione