Diferència entre revisions de la pàgina «Hegel: autoconsciència i raó»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconcia i raó|Idioma=Español}} Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa,...».) |
m (bot: -no és una altra cosa que +no és altra cosa que) |
||
| (3 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconsciència i raó|Idioma=Español}} |
| − | Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és | + | Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per primera vegada [...]; la consciència té ara la certesa d'experimentar-se solament en ell. |
La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat. | La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat. | ||
| − | {{Ref|Ref=G.W.F. Hegel,'' | + | {{Ref|Ref=G.W.F. Hegel,'' Fenomenología del espíritu'', FCE, México 1971, p. 143-144.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 12:21, 7 feb 2018
Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per primera vegada [...]; la consciència té ara la certesa d'experimentar-se solament en ell.
La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat.
| G.W.F. Hegel, Fenomenología del espíritu, FCE, México 1971, p. 143-144. |