Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Kant: deixar lloc a la fe»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Kant: deixar lloc a la fe|Idioma=Español}} Ni tan sols puc, doncs, acceptar a ''Déu'', la ''llibertat...».) |
m (bot: - això, quan malgrat tot, els hi aplica + això, quan, malgrat tot, se'ls aplica) |
||
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Kant: deixar lloc a la fe|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Kant: deixar lloc a la fe|Idioma=Español}} |
| − | Ni tan sols puc, doncs, acceptar a ''Déu'', la ''llibertat ''i la ''immortalitat ''en suport del necessari ús pràctic de la meva raó sense ''llevar,'' alhora, a la raó especulativa la seva pretensió de coneixements exagerats. Doncs aquesta última ha de servir-se, per arribar a tals coneixements, d'uns principis que no abasten realment més que els objectes d'experiència possible. Per això, quan malgrat tot, | + | Ni tan sols puc, doncs, acceptar a ''Déu'', la ''llibertat ''i la ''immortalitat ''en suport del necessari ús pràctic de la meva raó sense ''llevar,'' alhora, a la raó especulativa la seva pretensió de coneixements exagerats. Doncs aquesta última ha de servir-se, per a arribar a tals coneixements, d'uns principis que no abasten realment més que els objectes d'experiència possible. Per això, quan, malgrat tot, se'ls aplica a alguna cosa que no pot ser objecte d'experiència, de fet converteixen aquest alguna cosa en fenomen, i fan així impossible tota ''extensió pràctica '' de la raó pura. Vaig tenir, doncs, que suprimir el ''saber'' per a deixar lloc a la ''fe''. |
| − | {{Ref|Ref=Cf. I. Kant, ''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=Cf. I. Kant, ''Crítica de la razón pura'', Prólogo B XXX (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 27).|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 11:55, 7 feb 2018
Ni tan sols puc, doncs, acceptar a Déu, la llibertat i la immortalitat en suport del necessari ús pràctic de la meva raó sense llevar, alhora, a la raó especulativa la seva pretensió de coneixements exagerats. Doncs aquesta última ha de servir-se, per a arribar a tals coneixements, d'uns principis que no abasten realment més que els objectes d'experiència possible. Per això, quan, malgrat tot, se'ls aplica a alguna cosa que no pot ser objecte d'experiència, de fet converteixen aquest alguna cosa en fenomen, i fan així impossible tota extensió pràctica de la raó pura. Vaig tenir, doncs, que suprimir el saber per a deixar lloc a la fe.
| Cf. I. Kant, Crítica de la razón pura, Prólogo B XXX (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 27). |
Original en castellà
Ni siquiera puedo, pues, aceptar a Dios, la libertad y la inmortalidad en apoyo del necesario uso práctico de mi razón sin quitar, a la vez, a la razón especulativa su pretensión de conocimientos exagerados. Pues esta última tiene que servirse, para llegar a tales conocimientos, de unos principios que no abarcan realmente más que los objetos de experiencia posible. Por ello, cuando a pesar de todo, se los aplica a algo que no puede ser objeto de experiencia, de hecho convierten ese algo en fenómeno, y hacen así imposible toda extensión práctica de la razón pura. Tuve, pues, que suprimir el saber para dejar sitio a la fe.