Diferència entre revisions de la pàgina «O'Hear: sobre la paradoxa de Goodman»
De Wikisofia
m (bot: - per classificar coses + per a classificar coses) |
m (bot: -apropar +acostar) |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | L'argumentació que fa Goodman és que la manera com generalitzem del passat al futur depèn sobretot de les categories que usem per a classificar coses al món. Si, per exemple, estem mirant plantes en termes de la forma que tenen i descobrim que tots els trèvols examinats tenen tres fulles, inferirem naturalment que tot el trèvol del futur tindrà igualment tres fulles. Si, d'altra banda, no hem estat interessats en la forma que tenen les plantes, o si no tinguéssim el concepte «tres», no és probable que haguéssim fet aquella inferència, àdhuc en el cas que fins | + | L'argumentació que fa Goodman és que la manera com generalitzem del passat al futur depèn sobretot de les categories que usem per a classificar coses al món. Si, per exemple, estem mirant plantes en termes de la forma que tenen i descobrim que tots els trèvols examinats tenen tres fulles, inferirem naturalment que tot el trèvol del futur tindrà igualment tres fulles. Si, d'altra banda, no hem estat interessats en la forma que tenen les plantes, o si no tinguéssim el concepte «tres», no és probable que haguéssim fet aquella inferència, àdhuc en el cas que fins aquell moment no haguéssim vist més que trèvols de tres fulles (naturalment, sense adonar-nos-en). Goodman, no obstant això, no precisa com vam generalitzar partint de les categories que ara tenim. També argumenta que dos tipus de persones poden acostar-se als mateixos fets amb diferents categories i arribar a conclusions diferents sobre successos futurs de la mateixa classe de coses. El fet de tenir categories diferents, en altres paraules, els portarà a tenir expectatives diferents sobre el futur, àdhuc partint de fets idèntics. |
{{Ref|Ref=''An Introduction to the Philosophy of Science'', Clarendon Press, Oxford 1989, p. 29-30.|Títol=An Introduction to the Philosophy of Science|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''An Introduction to the Philosophy of Science'', Clarendon Press, Oxford 1989, p. 29-30.|Títol=An Introduction to the Philosophy of Science|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 11:15, 7 feb 2018
L'argumentació que fa Goodman és que la manera com generalitzem del passat al futur depèn sobretot de les categories que usem per a classificar coses al món. Si, per exemple, estem mirant plantes en termes de la forma que tenen i descobrim que tots els trèvols examinats tenen tres fulles, inferirem naturalment que tot el trèvol del futur tindrà igualment tres fulles. Si, d'altra banda, no hem estat interessats en la forma que tenen les plantes, o si no tinguéssim el concepte «tres», no és probable que haguéssim fet aquella inferència, àdhuc en el cas que fins aquell moment no haguéssim vist més que trèvols de tres fulles (naturalment, sense adonar-nos-en). Goodman, no obstant això, no precisa com vam generalitzar partint de les categories que ara tenim. També argumenta que dos tipus de persones poden acostar-se als mateixos fets amb diferents categories i arribar a conclusions diferents sobre successos futurs de la mateixa classe de coses. El fet de tenir categories diferents, en altres paraules, els portarà a tenir expectatives diferents sobre el futur, àdhuc partint de fets idèntics.
| An Introduction to the Philosophy of Science, Clarendon Press, Oxford 1989, p. 29-30. |