Diferència entre revisions de la pàgina «Metodologia»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::μετἀ, ''metá'', cap a, i Grec::ὀδός, ''odós'', camí, amb el sentit de «camí que se segueix», o manera...».) |
m (bot: - científica. La hi ha considerat part + científica. Se l'ha considerada part) |
||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::μετἀ]], ''metá'', cap a, i [[Grec::ὀδός]], ''odós'', camí, amb el sentit de «camí que se segueix», o manera de fer alguna cosa)</small> | <small>(del grec [[Grec::μετἀ]], ''metá'', cap a, i [[Grec::ὀδός]], ''odós'', camí, amb el sentit de «camí que se segueix», o manera de fer alguna cosa)</small> | ||
| − | En general, la ciència del [[mètode|mètode]], o l'estudi teòric dels mètodes que s'usen en les diverses ciències. Més pròpiament, reflexió de segon grau (això és, no sobre l'objecte que tractem, sinó sobre la manera com tractem a aquest objecte) sobre els procediments de la investigació científica. | + | En general, la ciència del [[mètode|mètode]], o l'estudi teòric dels mètodes que s'usen en les diverses ciències. Més pròpiament, reflexió de segon grau (això és, no sobre l'objecte que tractem, sinó sobre la manera com tractem a aquest objecte) sobre els procediments de la investigació científica. Se l'ha considerada part de la [[lògica|lògica]] o de l'[[epistemologia|epistemologia]]; en realitat s'aproxima molt a aquesta última, així com a la [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] o a la teoria de la ciència, però pot distingir-se d'elles per un enfocament més centrat sobre les tècniques i els procediments d'investigació que sobre els problemes lògics i epistemològics. |
| − | + | Es discuteix sobre la metodologia pròpia de les ciències socials, ciències històriques, o [[ciències de l'esperit|ciències de l'esperit]] en general: segons alguns, els incumbeix un mètode que les distingeixi de les ciències empíriques tradicionals, i segons uns altres el mètode ha de ser per tota ciència el mateix. Això forma part d'una disputa més àmplia, la denominada ''Methodenstreit'' (controvèrsia sobre els mètodes), sorgida primerament a la fi del segle XIX, a Alemanya, entre [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] i ciències de l'esperit; [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Dilthey]] va sostenir el caràcter propi i diferencial d'aquestes últimes, que havien de recórrer a mètodes històrics, sobretot la [[comprensió|comprensió]] i l'[[hermenèutica|hermenèutica]]. La polèmica es va reprendre en els anys seixanta, també a Alemanya, entre [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] i [[Autor:Adorno, Theodor Wiesengrund|Adorno]], i uns altres. Popper sostenia la idea positivista de la «unitat del mètode» entre les ciències socials i naturals o de la «teoria unificada del mètode» (tota ciència ha de fonamentar-se en la [[crítica|crítica]] de teories o en la [[refutació|refutació]] de [[conjectura|conjectures]]), mentre que l'[[escola de Frankfurt|escola de Frankfurt]], o els autors de la [[teoria crítica|teoria crítica]] sostenien la peculiaritat del mètode de les ciències socials: el mètode depèn també de la «cosa» a la qual s'aplica i, si aquesta és la [[societat|societat]], ha de comprendre, entre altres peculiaritats, l'experiència de les seves contradiccions i el seu caràcter de [[totalitat|totalitat]]; per tant, el mètode no pot ser el mateix que el de les ciències de la naturalesa. | |
| Línia 14: | Línia 14: | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
|Tipus=Genèric | |Tipus=Genèric | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Frankfurt |
|Incert=No | |Incert=No | ||
}} | }} | ||
Revisió de 10:58, 7 feb 2018
(del grec μετἀ, metá, cap a, i ὀδός, odós, camí, amb el sentit de «camí que se segueix», o manera de fer alguna cosa)
En general, la ciència del mètode, o l'estudi teòric dels mètodes que s'usen en les diverses ciències. Més pròpiament, reflexió de segon grau (això és, no sobre l'objecte que tractem, sinó sobre la manera com tractem a aquest objecte) sobre els procediments de la investigació científica. Se l'ha considerada part de la lògica o de l'epistemologia; en realitat s'aproxima molt a aquesta última, així com a la filosofia de la ciència o a la teoria de la ciència, però pot distingir-se d'elles per un enfocament més centrat sobre les tècniques i els procediments d'investigació que sobre els problemes lògics i epistemològics.
Es discuteix sobre la metodologia pròpia de les ciències socials, ciències històriques, o ciències de l'esperit en general: segons alguns, els incumbeix un mètode que les distingeixi de les ciències empíriques tradicionals, i segons uns altres el mètode ha de ser per tota ciència el mateix. Això forma part d'una disputa més àmplia, la denominada Methodenstreit (controvèrsia sobre els mètodes), sorgida primerament a la fi del segle XIX, a Alemanya, entre ciències de la naturalesa i ciències de l'esperit; Dilthey va sostenir el caràcter propi i diferencial d'aquestes últimes, que havien de recórrer a mètodes històrics, sobretot la comprensió i l'hermenèutica. La polèmica es va reprendre en els anys seixanta, també a Alemanya, entre Popper i Adorno, i uns altres. Popper sostenia la idea positivista de la «unitat del mètode» entre les ciències socials i naturals o de la «teoria unificada del mètode» (tota ciència ha de fonamentar-se en la crítica de teories o en la refutació de conjectures), mentre que l'escola de Frankfurt, o els autors de la teoria crítica sostenien la peculiaritat del mètode de les ciències socials: el mètode depèn també de la «cosa» a la qual s'aplica i, si aquesta és la societat, ha de comprendre, entre altres peculiaritats, l'experiència de les seves contradiccions i el seu caràcter de totalitat; per tant, el mètode no pot ser el mateix que el de les ciències de la naturalesa.