Recurs:Cita d'Aristòtil

N'hi ha que, per part seva, van proclamar que tot és una única naturalesa, si bé entre aquests hi ha diferències, tant en relació amb el valor de les seves doctrines com en relació amb la manera en què conceben la natura. [...]

Parmènides, per descomptat, sembla que es va atenir a l'U pel que fa al concepte, i Melissos a l'U pel que fa a la matèria (i d'aquí que aquell digui que és limitat i aquest que il·limitat). Xenòfanes, per part seva, encara que va afirmar la unitat abans que ells (es diu, en efecte, que Parmènides va ser deixeble seu), no va oferir aclariment referent a això, ni tampoc sembla que s'atingués a cap d'aquestes dues naturaleses, sinó que, prenent en consideració el firmament en el seu conjunt, diu que l'U és Déu.

Aristòtil, Metafísica 986b 8-25 (Gredos, Madrid 1994, p. 91-92)

---

Original en castellà

Hay quienes, por su parte, proclamaron que todo es una única naturaleza, si bien entre éstos existen diferencias, tanto en relación con el valor de sus doctrinas como en relación con el modo en que conciben la naturaleza. [...]

Parménides, desde luego, parece que se atuvo a lo Uno en cuanto al concepto, y Meliso a lo Uno en cuanto a la materia (y de ahí que aquél diga que es limitado y éste que ilimitado). Jenófanes, por su parte, aunque afirmó la unidad antes que ellos (se dice, en efecto, que Parménides fue discípulo suyo), no ofreció aclaración alguna al respecto, ni tampoco parece que se atuviera a ninguna de estas dos naturalezas, sino que, tomando en consideración el firmamento en su conjunto, dice que lo Uno es Dios.