Diferència entre revisions de la pàgina «White: la cultura com un continuum»
De Wikisofia
m (bot: -d'adonar de les variacions +de donar compte de les variacions) |
m (bot: - reflecteix al ''hàbitat,'' ni + reflecteix a l'hàbitat, ni) |
||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=White: la cultura com un continuum.|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=White: la cultura com un continuum.|Idioma=Español}} | ||
− | Des dels temps d'Herodot almenys, s'han fet intents de donar compte de les variacions culturals existents en la humanitat. Certs pensadors explicaven les diferències culturals en termes de la influència de l'ambient; certes classes | + | Des dels temps d'Herodot almenys, s'han fet intents de donar compte de les variacions culturals existents en la humanitat. Certs pensadors explicaven les diferències culturals en termes de la influència de l'ambient; certes classes d'hàbitat produiria un tipus de cultura, un altre ''hàbitat'' un tipus diferent. Uns altres s'inclinaven a atribuir la variació cultural a diferències mentals o temperamentals innates. [...] El progrés de la ciència va portar, no obstant això, un reconeixement de la cultura com una classe diferent de fets, com un ordre diferent de fenòmens. Es va comprendre que la cultura no és senzillament una resposta reflecteix a l'hàbitat, ni una simple i directa manifestació de la naturalesa humana. Es va arribar a entendre que la cultura humana és un ''continuum, ''un corrent de fets que flueix lliurement a través del temps d'una a una altra generació i lateralment d'una raça o ''hàbitat'' a un altre. Eventualment es va acabar per veure que els determinants de la cultura resideixen dins del mateix corrent de cultura; que un llenguatge, costum, creença, eina o cerimònia, és el producte de precedents i concomitants elements i processos culturals. En suma, es va descobrir que la cultura pot ser considerada, des de l'angle de la interpretació i anàlisis científiques, com una cosa ''sui generis,'' com una classe de fets i processos que es comporta en termes dels seus propis principis i lleis i que, per tant, només pot ser explicada en termes dels seus propis elements o processos. La cultura pot ser considerada així com un ''procés autònom'' i contingut en si mateix. |
{{Ref|Ref=''La ciencia de la cultura, ''Paidós, Buenos Aires 1964, p.17-18.|Títol=La ciencia de la cultura, |Cita=true}} | {{Ref|Ref=''La ciencia de la cultura, ''Paidós, Buenos Aires 1964, p.17-18.|Títol=La ciencia de la cultura, |Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 00:26, 6 feb 2018
Des dels temps d'Herodot almenys, s'han fet intents de donar compte de les variacions culturals existents en la humanitat. Certs pensadors explicaven les diferències culturals en termes de la influència de l'ambient; certes classes d'hàbitat produiria un tipus de cultura, un altre hàbitat un tipus diferent. Uns altres s'inclinaven a atribuir la variació cultural a diferències mentals o temperamentals innates. [...] El progrés de la ciència va portar, no obstant això, un reconeixement de la cultura com una classe diferent de fets, com un ordre diferent de fenòmens. Es va comprendre que la cultura no és senzillament una resposta reflecteix a l'hàbitat, ni una simple i directa manifestació de la naturalesa humana. Es va arribar a entendre que la cultura humana és un continuum, un corrent de fets que flueix lliurement a través del temps d'una a una altra generació i lateralment d'una raça o hàbitat a un altre. Eventualment es va acabar per veure que els determinants de la cultura resideixen dins del mateix corrent de cultura; que un llenguatge, costum, creença, eina o cerimònia, és el producte de precedents i concomitants elements i processos culturals. En suma, es va descobrir que la cultura pot ser considerada, des de l'angle de la interpretació i anàlisis científiques, com una cosa sui generis, com una classe de fets i processos que es comporta en termes dels seus propis principis i lleis i que, per tant, només pot ser explicada en termes dels seus propis elements o processos. La cultura pot ser considerada així com un procés autònom i contingut en si mateix.
La ciencia de la cultura, Paidós, Buenos Aires 1964, p.17-18. |
Original en castellà
Desde los tiempos de Herodoto al menos, se han hecho intentos de dar cuenta de las variaciones culturales existentes en la humanidad. Ciertos pensadores explicaban las diferencias culturales en términos de la influencia del ambiente; ciertas clases de hábitat produciría un tipo de cultura, otro hábitat un tipo diferente. Otros se inclinaban a atribuir la variación cultural a diferencias mentales o temperamentales innatas. [...] El progreso de la ciencia trajo, sin embargo, un reconocimiento de la cultura como una clase distinta de hechos, como un orden distinto de fenómenos. Se comprendió que la cultura no es sencillamente una respuesta refleja al hábitat, ni una simple y directa manifestación de la naturaleza humana. Se llegó a entender que la cultura humana es un continuum, una corriente de hechos que fluye libremente a través del tiempo de una a otra generación y lateralmente de una raza o hábitat a otro. Eventualmente se terminó por ver que los determinantes de la cultura residen dentro de la misma corriente de cultura; que un lenguaje, costumbre, creencia, herramienta o ceremonia, es el producto de precedentes y concomitantes elementos y procesos culturales. En suma, se descubrió que la cultura puede ser considerada, desde el ángulo de la interpretación y análisis científicos, como una cosa sui generis, como una clase de hechos y procesos que se comporta en términos de sus propios principios y leyes y que, por consiguiente, sólo puede ser explicada en términos de sus propios elementos o procesos. La cultura puede ser considerada así como un proceso autónomo y contenido en sí mismo.